Quan el municipi d'Avià prenia el nom d' Avizano, el segle IX, com a derivat de l'antropònim llatí d' Avitius, ja hi havia referències d'Obiols. De fet, el temple de Sant Vicenç d'Obiols apareix documentat per primera vegada, l'any 888, dins del comtat de Berga i pertanyent al bisbat d'Urgell, com a una donació feta pel comte Guifré el Pelós i la comtessa Guinedilda en l'acta de dotació del monestir de Santa Maria de Ripoll. Actualment és parròquia com ja ho fou en el decurs de l'edat mitjana, sota l'advocació de Sant Vicenç, que fou diaca del bisbe Sant Valeri de Saragossa i atroçment martiritzat en les persecucions de l'emperador romà Dioclecià. Els seus símbols hagiogràfics són, a més de la vestimenta de diaca, el d'un corb que és l'au que el protegí quan el sebolliren en un femer i una roda de molí amb què trobà la mort en el riu Túria, a València. I la seva festivitat és el 22 de gener, tot i que Obiols ho celebra el mes de maig.
Aquesta església consta d'una sola nau, orientada de ponent a llevant, amb una capçalera trapezial, que és pràcticament rectangular, i dues capelles laterals, a banda i banda de l'absis, conformant una mena de transsepte que dibuixa una planta en creu llatina, com si comptés amb tres absis que se separen de la nau amb tres arcs de ferradura espectaculars d'una singularitat encisadora. Tres arcs ultrapassats, amb una curvatura més gran que el semicercle, que descansen sobre impostes i columnes cilíndriques, coronades per capitells simples i encalçats en bases de factura sòbria i sense additaments superflus.
L'absis i les dues capelles culminen en voltes de canó de mig punt, mentre que la nau està coberta per una encavallada de formigó que recorda la preromànica de fusta que hi havia hagut i que, posteriorment, fou substituïda per una volta de canó romànica.
Aquesta església té dues portes: una a migjorn moderna i una altra a ponent, romànica, constituïda per un arc de mig punt, amb dovelles i una arquivolta simple que conclou en una imposta en arribar a la porta, en una façana que s'eleva i es projecta a través d'un campanar d'espadanya de doble obertura, amb arc de mig punt adovellat.
Tot l'exterior del temple no presenta cap mena d'ornament, és -en essència- la simplicitat conjugada amb l'equilibri i la proporció dels volums que es manifesten, a la vegada, amb elegància i esveltesa, com si la pedra fou alliberada de la gravetat i empesa enlaire.
L'absis té dues obertures amb un petit arc de mig punt, al centre i a migjorn, com si fossin les espitlleres d'una torre de guaita, amb una sola esqueixada que s'engrandeix a l'interior. Una altra finestra semblant la trobem al bell mig de la capella meridional. Així com tres finestrals en el mur del sud de la nau, i una finestra cruciforme a la façana de ponent.
Obiols ha fet honor a la significació del nom del seu patró, Sant Vicenç, que deriva del llatí Vicentius i significa vencedor, ja que ha resistit l'embat de l'adversitat i dels segles, amb un cos preromànic, volgudament enlairat, més propi del gòtic que del romànic. Potser, perquè amb la seva verticalitat i situació privilegiada, s'erigeix -immòbil i suggerent- al damunt d'una talaia de pedra sorrenca; envoltada dels socs de tombes antropomòrfiques on hi sojornaven les despulles mortals dels seus parroquians. Una edificació excepcional dedicada a l'esperit que esdevingué en custodi dels cossos que deixaren les ànimes, i en un esglaiador sentinella a la riba dreta del Llobregat, que convida a mirar el més amunt, com si obrés de mitjancer entre la terra i el cel, entre les coses d'aquest món i el que és per sempre, i entre la contingència d'aquesta vida i la immortalitat de l'altra.
