Ahir va ser Sant Josep, dia del pare, i en ple confinament amb el comerç tancat va ser un dia de coronaregals. En el meu cas, quan vaig arribar a casa per dinar, i abans de tornar a marxar, el meu fill em va fer triar una carta de la baralla de pòquer que ell no podia veure (el 6 de trèvol). Després que jo la posés al mig i que ell barallés i barallés i tallés i retallés i jo li digués quan s'havia d'aturar, la carta que havia quedat al capdamunt era el 6 de trèvol. No va quedar aquí la cosa sinó que, màgicament, des de darrera de la baralla va emergir una carta amb el dors com les altres però que pel davant deia «Felicitats papa». El millor regal.
