L'enyorança és un sentiment que associem a passatges de la nostra vida més aviat llunyans en el temps. Per als adults, la infantesa és un cau preferent d'enyor. En aquests dies de confinament n'hem descobert una nova dimensió: l'enyor de la distància curta. Temporal i física. Enyorem el que hem tingut fins fa tot just un mes. I enyorar ens ha fet emergir un altre verb: valorar. Ara apreciem el que (esperem que només temporalment) hem perdut. Encara que l'embriaguesa que ens provoca la mateixa reclusió domèstica fa que ens sembli que aquella que ara valorem fos una vida viscuda fa anys, no pas fa tot just un mes. Ja ho diuen, que el temps és relatiu.
