Una característica de la espècie humana, respecte a altres espècies, és la capacitat de parlar; encara que altres animals emeten sons, com el dofins, i altres grups d'animals, com les aus, els simis i alguns mamífers, poden emetre crits per tal d'avisar-se o seduir. Els humans parlem, i massa vegades, a crits.
Ve a tomb el petit preàmbul per tal de situar la parla com una eina que ens serveix per comunicar-nos; una comunicació que ens ajuda a millorar les nostres relacions i compartir sensacions, emocions i coneixement. Aquesta facultat és producte de milers d'anys d'evolució, alguns savis apunten que la parla té uns 200.000 anys d'antiguitat. Suposo que el llenguatge no era, in illo tempore, tan elaborat com ara, li mancava la sintaxi, l'ordenació de les paraules, el que ens expliquen en l'assignatura de gramàtica.
Aquests dies de confinament hem sentit moltes persones que parlen, atesa la situació de pandèmia per la Covid-19, que ens volen explicar i comunicar. Em pregunto, tot badant, s'expressen de manera clara i concisa i entenedora? Comuniquen de manera satisfactòria allò que volen dir, en les aparicions del comitè de crisi, les famoses rodes de premsa, als mitjans audiovisuals, i parlen, molt i estona llarga. L'escenificació, i aquí em refereixo a les rodes de premsa, no hi ajuda, uns escenificació amb uniformes de militars i la representació tripartida de les forces de seguretat, en què les pitreres dels militars estan tan plenes de medalles i d'estrelles que indiquen la graduació, tantes estrelles que sembla la Via Làctia... clonada. No em ve al magí cap altre país, democràtic, amb una sobredosi d'autoritat tan alta; encara que l' autoritas es guanya, no s'imposa. Un excés a mostrar seguretat que amaga, segurament, la inseguretat. Aquesta escenificació pot ser que sigui un dels reflexos autoritaris, del Franquisme?
La seguretat que volem sentir dels anomenats experts, un conjunt de persones de vàlua en el seu àmbit que han de manegar una virasi nova i desconeguda, de la qual aprenem, com tantes vegades, de l'assaig-error. A parlar d'un entorn d'incertesa. I les autoritats polítiques a manegar la incertesa de la situació i les incerteses dels experts, sanitaris, socials i econòmics. I la ciutadania patint la incertesa global, un bon camp de cultiu per generar un estrès continuat, que causa ansietat i estats depressius. Un estat d'alerta continuat ens pot afeblir les xarxes neuronals del cervell. Aquest funciona per xarxes neurals, no per àrees localitzades, el cervell discrimina els estímuls, els processa i actua, si no queda bloquejat per un excés d'estimulació contradictòria.
Som capaços, en parlar, d'utilitzar simbolismes, una de les frases d'actualitat, que de tant repetida, sembla un mantra: Entre tots guanyarem! Estem en una alerta sanitària penso, no en una guerra, malgrat que ens parlin en aquest llenguatge per pur simbolisme, una altra capacitat humana. Quan després de la parla, va venir l'escriptura, al principi ho fèiem per símbols, que perviuen en grafismes actuals, el japonès té tres grafismes diferents en l'actualitat.
Darrere la capacitat de parlar, la d'expressar-nos, va venir, abans de la lectura, la capacitat d'escoltar i entendre, sempre que ens parlin sabent el que diuen.
