Enguany és l'Any Perucho, va fer la carrera de Dret amb Josep Maria de Martín i Gassó, sempre varen mantenir una cordial relació d'antics companys de facultat. Vaig tenir l'ocasió de trobar-me amb l'escriptor Perucho, molt poc després del traspàs del meu pare, a la llibreria Farré del carrer de Canuda de Barcelona. Em va explicar que coneixia molt el meu pare des dels anys en què vivíem a Solsona. Anar de llibreries de vell i antiquàries era un gran plaer, ara amb Internet s'ha acabat tot.

El senyor Perucho era un bon coneixedor de Berga, em va explicar que havia llegit els tres volums del Calaix de sastre del Baró de Maldà. I sobretot era un apassionat coneixedor de les guerres carlines i, per tant, del paper que la ciutat de Berga va tenir a final del segle XIX. A la seva novel·la Les històries naturals narra la fi del comte d'Espanya, el darrer capitost carlí de Catalunya, a la rectoria d'Avià.

En Jordi Puntes, quan era el director de l'Erol i de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, va proposar a l'aleshores batlle de Berga, Badia, que li fos atorgada la Medalla d'Or de Berga, amb tot el que això significa, a Josep Maria de Martín. Joan Perucho, com a bon amic de De Martín de feia anys i panys, va ser qui li va fer la glossa del dia de la concessió, que posteriorment va publicar al diari barceloní La Vanguardia.

Va demanar-me, Perucho, que si podia anar a cercar-lo a ell i a la seva esposa a l'hotel on estaven instal·lats i acompanyar-los a l'ajuntament, evidentment els vaig dir que ho faria encantat. En Jaume Capdevila, Kap, va agafar el cotxe del seu pare i tots dos vàrem portar-los a l'ajuntament berguedà. Quan l'acte protocol·lari va acabar, ja a la plaça de Sant Pere, em vaig trobar amb el matrimoni Güell-Cardona del carrer de Sallagosa que amablement el varen convidar a visitar casa seva l'endemà.

Amb el senyor Perucho, esposa i Kap, l'endemà vam tenir un matí molt atrafegat; després de la visita a la casa del car-rer de Sallagosa, a petició seva, vàrem anar a visitar la rectoria d'Avià, on fórem rebuts per mossèn Viladés. El senyor Perucho es va emocionar en poder veure l'escala i les estances on la Junta Carlina Superior del Principat de Catalunya va destituir i empresonar Carles d'Espanya. En veure'l tan content, mossèn Viladés va dir-me que li digués que, si volia, li pararia un llit a la sala perquè pogués passar-hi una nit. Perucho va afirmar de forma contundent: «Fugi, fugi no podria dormir tota la nit...».

Després anàrem cap a Gósol, ell era bon coneixedor de la pintura i amic personal de Picasso, volia conèixer l'indret. Visitàrem l'antiga fonda de cal Tempanada i una mica el poble. I cap a dinar a Berga, menjàrem a Cal Passasserres, en Gabriel ens va tractar molt bé, a més a més dels citats, va acompanyar-nos al dinar l'historiador i mestre Josep Noguera. Cap a mitja tarda, després d'una bona i llarga sobretaula, van agafar el taxi que els retornava a Barcelona.

Sens dubte, tant per al Kap com per a Noguera i per a mi mateix fou una jornada inoblidable i irrepetible.