Entre els talibans de les mascaretes i els qui mostren un passotisme destructiu, hi ha un gran espectre de persones que l'únic que pretenen és sobreviure a aquest episodi històric de la Covid-19 sense patir seqüeles mentals tot intentant que els seus també la sobrevisquin. Tots ells, però, pateixen d'un mal en comú, la manca d'informació verídica, clara i didàctica. Arribats a aquest punt de la pandèmia, a la societat li falta una dada important: com s'estan infectant aquests més de 300 nous casos que cada dia reporta a Catalunya el departament de Salut. Quin percentatge correspon a personal sanitari? I a avis i àvies de residència? Són membres d'una mateixa família? Són persones que, inconscients elles, han posat un iogurt a la nevera tot just arribar del súper sense desinfectar-lo amb lleixiu? És el cas d'amics que han sortit a fer un cafè després de mesos tancats i no han deixat els dos metres de distància al bar? Com? Per què? Segurament cada cas és un món, però amb el fotimer de dades que tenim actualment, el Govern -els Governs- ens haurien de saber dir si les coses s'estan fent bé o no, i si la resposta és negativa, explicar què està fallant. Perquè si es limités bé el problema, potser no caldria que estiguéssim fent el passarell com estem fent amb aquesta pila de normatives i restriccions contradictòries i surrealistes.
