En la darrera columna parlava d'una interessant llista de paraules genuïnament manresanes que voltava per les xarxes socials sense esmentar-ne la procedència; el seu autor, en Jaume Puig Ibáñez, va tenir l'amabilitat de fer-me saber que aquella relació de mots havia sortit del reportatge El parlar de Manresa, publicat a la revista El Pou de la Gallina i que, per cert, us recomano.
L'estudi que va motivar l'article segueix viu i es demanen més expressions autòctones per augmentar-ne la llista. Vist el que hem vist a la ciutat, escoltat el que s'ha dit, i llegit el que s'ha escrit, potser seria el moment d'introduir noves descobertes lingüístiques en el vocabulari local. La senyalització per a l'ampliació d'espai per a vianants que pugui garantir les distàncies, en carrers tan cèntrics com el Guimerà i els Esquilets, en forma de ratlles grogues tutidireccionals, ha desfermat opinions variades i controvertides: per als responsables municipals es tracta d'un toc artístic que es fa visible, a fe de Déu que sí, per deixar clara la nova zona prohibida al trànsit rodat; alguns es pregunten si els encarregats de pintar-les anaven torrats després de celebrar l'obertura de terrasses, altres creuen que seran de gran utilitat per a la Policia Local quan hagin de fer proves d'alcoholèmia i dir allò de «segueixi la línia», n'hi ha que directament les consideren ofensivament horroroses, o qui per contra alaba el vessant Andy Warhol d'algun regidor, per posar un toc de divertimento a l'asfalt.
L'altre element urbanístic que ha compartit protagonisme en les converses de desconfinament és la nova façana i accés del Museu Comarcal; que, per molt que obtingui premis fashion al disseny, com el pedaç polièdric que decora la cara posterior de l'Ajuntament, o el conjunt arquitectònic de la Via Sant Ignasi; sembla que no està destinat a ser gaire popular. D'entre les noves expressions sorgides del sentir popular i dedicades a l'experiment arquitectònic museístic, la que m'ha fet més gràcia és la d'un col·lega periodista que la qualificava de merda enormèrrima... i aquí ho deixo.
Curiós això de Manresa i el disseny. Mentrestant, llegeixo que la Diputació i l'Ajuntament elaboren una estratègia perquè del 2020 al 2023 siguem una ciutat intel·ligent; això vol dir que abans teníem una ciutat ximple i després ens tornarem carallots? només pregunto. Es veu que la intel·ligència de la ciutat consisteix a senyalitzar turísticament, desenvolupar aplicacions per al mòbil i sobretot analitzar iniciatives en curs, entre les quals cal destacar el projecte 2022, aquell que a hores d'ara gaire espavilat no és que estigui, per no fer servir les paraules que el meu col·lega dedicava a allò del Museu.
Urgentment, cal inventar un nou mot capaç de definir això de Manresa; i intel·ligent no crec que sigui la paraula.
