30 de juny de 2020
30.06.2020
Regió7

«Severa rosa»

29.06.2020 | 22:28
«Severa rosa»

Mireia Vidal-Conte és una de les nostres personalitats literàries més potents i singulars. Valenta, honesta, apassionada, ha anat construint una obra poètica brillant i consistent, reconeguda amb alguns dels premis més prestigiosos. L'any 2017 va publicar a l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX, que va ser objecte de lectures públiques i representacions teatralitzades. Ara, amb el mateix segell, ens presenta Severa rosa, un volum polièdric i d'una gran ambició, que ens confirma la qualitat i l'originalitat indiscutibles d'aquesta autora. El llibre, finalista del Premi de poesia mediterrània Pare Colom del 2019, s'inicia amb vint-i-nou poemes numerats i agrupats sota l'epígraf Envalentada dins d'una primera part que duu per títol Després de l'aigua. Hi percebem la dona inquieta i reflexiva, essencial: «Sense ser-hi/ sense hi sóc/ sense hi ets/ sense/ i tan lleu com semblava/ la misèria». Però també hi fa memòria de Praga o s'hi sent interpel·lada per la natura, com succeeix amb el paisatge del delta de l'Ebre. A l'epígraf següent, Errors inaugurals, Vidal-Conte hi inclou un conjunt de poemes que remeten als territoris de l'Himàlaia i als antics temples budistes. És aquí on trobem el breu poema que dona nom al volum, Severa rosa: «Mur no trenca plor/ àvida la mar/ que l'esmicola». Clouen aquests Errors inaugurals uns poemes colpidors que associem a la fragilitat i a l'envelliment dels pares i al vincle fundacional que ens hi uneix. El llibre avança amb els poemes lírics i lluminosos, de mort i reconstrucció, que integren Després de Lawrence d'Aràbia: «Inaugurem cossos i/ olors», «Em vaig morir/ i les llàgrimes ens van confirmar/ el teu nou nom». I es completa amb To the Monk's House, que era la casa de Virginia Woolf i del seu marit, Leonard, a Rodmell, a tocar del riu Ouse, on la gran escriptora del grup de Bloomsbury va decidir tancar el cicle de la seva vida endinsant-s'hi amb un abric carregat de pedres. Vidal-Conte hi reprèn així l'aproximació a una figura molt present en el seu univers poètic, com demostra el seu poemari Ouse, del 2016. En aquest darrer apartat Vidal-Conte introdueix un poema escrit en anglès, que comença així: «Someone takes a photo of me/now the river is my mirror» i culmina amb aquests versos: «Just a person who travels just me/ to nowhere but to/ you». Severa rosa és un llibre profund, enigmàtic, que ens sacseja, de textos nus, cisellats amb mà precisa, esquinçats, d'imatges succeint-se, amb un vertigen que ens precipita cap a l'interior de nosaltres mateixos, amb una sensualitat descarnada. Vidal-Conte s'expressa amb coratge, amb fermesa, commoguda, sense contemplacions ni ensucraments, des del desemparament. Hi ha la mirada de l'observadora crítica de la realitat, la duresa del que és feridor i és autèntic. Ens hi acompanyen els seus referents literaris i culturals: Anne Sexton, Màrius Sampere, José Ángel Valente, Frida Kahlo, Walter Benjamin, Ida Vitale, Clarice Lispector, Miquel de Palol, Marc Romera...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit