10 de juliol de 2020
10.07.2020
Regió7

Els Turcs i Cavallets de Berga

09.07.2020 | 22:35
Els Turcs i Cavallets de Berga

Per Joan Amades, després de la darrera guerra civil (1936-1939), a Catalunya només tenien cavallets: Olot, Sant Feliu de Pallerols i Berga. Cuadrench explica que els de Solsona foren reintroduïts l'any 1934, van ser cremats durant la guerra civil i l'any 1940 se'n feren uns de nous. Els Cavallets Cotoners i Trucs a principi del segle XVII eren presents a tot Catalunya, Illes i País Valencià o la ciutat catalanoparlant de Sarde-nya, l'Alguer. Un volum del llibre de Clavari de Berga explica que l'any 1621 es va pagar per Corpus «...a dos turchs, setse sous; a quatre cavallets, setse reals...».

Amades diu que el nom de Cavallets Cotoners i Turcs els vindria d'haver estat aquest entremès a càrrec del gremi de cotó -cotoners. En altres indrets les comparses semblants s'havien anomenat: Cavallets Cotoners, Cavallins, Turquia, Turcs i Cavallets o a Barcelona l'entremès del Gran Turc. A Barcelona van actuar per les festes de les beatificacions de sant Ramon de Penyafort de l'any 1602 i sant Josep Oriol de l'any 1807, més tard varen caure en desús fins que l'any 1860 van ser recuperats per la Societat del Born per anar juntament amb els nans a la rebuda, l'arribo, del rei Carnestoltes d'aquell any. Antonio Aragón explica com era la processó del Corpus a Barcelona del 10 de juny del 1599, a la qual va assistir Felip III; indica que hi anaren, entre altres entremesos, els cavalls cotoners. Duran i Sanpere afirma que hi ha una gran similitud en les festes del Corpus de Barcelona i les de la ciutat de València als segles XIV i XV. Pel que fa a la comparseria, al segle XV diu que hi havia l'anomenat dels Turcs, la comparsa de cavallets. Duran assenyala que existien els Cavalls Cotoners l'any 1424 a Barcelona i dona una altra dada important: que l'any 1742 per la penúria municipal a la processó no hi van assistir els cavallets.

Sansalvador l'any 1916, al primer llibre fet sobre la Patum, va escriure d'aquest entremès: «Els Turcs porten sabre morisc i alcançen als cristians que figurant muntats a cavall fugen per entre mig d'ells sense deixar-se agafar; semblen cabretes perseguides... juguen amb l'enemic i en burlen la persecució?». Poter aquesta mania -mai provada ni documentada- de considerar aquest entremès com una possible reminiscència d'un ball de pastors precristià i ibèric, a Berga arranca d'aquest text. Manuel Riu al Diario de Barcelona de 15 de juny del 1954 va defensar, també, aquestes teories.

Mossèn Armengou indica que «a un acord de la música dels Cavallets piquen tots junts... un soroll a l'uníson, si no ho encerten bé el públic xiula i crida Pega!», i es lamenta que avui, any 1968, segueix dient el mossèn, amb l'allau de turistes que pujaven per Patum, «la generació forastera no diu res, no sap de què va». L'any 2020, més de 52 anys després, no sabem pas que en diria, el sempre enyorat mossèn Armengou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.