23 de juliol de 2020
23.07.2020
Regió7

Obres a la Culla

22.07.2020 | 23:34
Obres a la Culla

Representants de la Comissió del Patrimoni, amb tècnics i polítics, es van trobar al Mas de la Culla per valorar les opcions d'obres des que Aigües de Manresa, que és la gestora de l'ús de l'edifici, els va fer un encàrrec de projecte sobre les llicències d'activitats, amb un seguit d'intervencions, per resoldre l'accessibilitat, amb un nou ascensor i una nova escala. Tècnics i arquitectes van optar per recolzar l'opció interior, descartant l'exterior en considerar que la intervenció hi tindria més impacte visual, però algunes entitats com el Centre d'Estudis del Bages van deixar clar que hi presentarien al·legacions i els Amics de l'Art Romànic van reiterar l'afectació d'una volta catalana a l'interior. Antoni Vilanova, arquitecte i redactor del Pla Especial de Patrimoni de Manresa, va deixar clar que la volta catalana no és de pedra ni tampoc té més història. A més va afirmar que sempre es podria refer perquè és de rajola. En la trobada va quedar palès les diferents sensibilitats entre tècnics i historiadors. A grans trets, hi havia l'opció de situar-lo fora; cap al fons, on hi havia l'antic celler; i més tard, va aparèixer l'opció de l'espai de l'antiga cuina, que sembla la més raonable. Mercè Argemí, tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament, reconeix que el debat es podria haver fet millor, però tenint en compte el que diu la Llei de Patrimoni, van fer un informe favorable per portar a terme l'aprovació inicial. Admet que sense haver-ho consultat a totes les entitats per culpa del confinament. En el transcurs de la visita es van fer propostes per trobar una millora des del punt de vista patrimonial en l'actuació. Francesc Rafart, membre del Col·legi d'Arquitectes i de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, va dir que caldria convidar la Comissió de Patrimoni perquè els seus tècnics s'ho mirin. David-Aaron López, regidor d'Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Manresa, s'apunta a la idea de l'autocrítica del procés que s'ha seguit, potser ja en un estat massa avançat, però reitera que confien en els seus tècnics, demana el màxim consens possible i assegura que legalment encara no hi ha res decidit. Hi va haver acord que el rigor justificatiu hauria de portar a la decisió definitiva. Eva Farré, secretària de la DO Pla de Bages, va suggerir la possibilitat molt encertada, quan es faci el Pla Director, de preveure la creació d'un Museu Etnogràfic.

Un pergamí de l'11 de desembre del 1009 ens assabenta de la donació d'una vinya de Gelmir i Trasgència al monestir de Sant Benet de Bages, situada a la Culla. La casa documentada en època medieval, propietat de la Seu, era conreada pels Culla, pagesos de remença. El 1486, la Sentència de Guadalupe aboleix aquest dret senyorial i la família esdevé propietària efectiva del mas, tot pagant un cens simbòlic al paborde. La masia fortificada era a tocar del camí ral de Manresa a Barcelona, disposava d'una torre de guaita, per defensar-se dels atacs en temps de guerra i dels bandolers assaltants dels masos. En època de pestes va ser centre d'observació dels forasters. Segons Jeff Fynn-Paul, Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana 1250-1500, la ciutat va passar de les prop de 2.000 famílies l'any 1339 a les 236 del 1480. El mas disposava d'unes 350 hectàrees de conreu i amb la construcció de la Séquia en va dedicar una part a l'horta, però la majoria dels ter-renys eren de secà: oliveres, ametllers, cereals i vinyes. L'etapa daurada del vi al mas va ser del 1865 al 1878. A final del segle XIX, Joan Pelfort, president de la Diputació de Barcelona, va comprar la finca, habitada per masovers, dos dels quals morts el 1923: Joan Guixé, suïcidat, i la seva dona, Lluïsa Oliveras, assassinada per robatori. El 1929 la família de l'exalcalde Joan Cornet va habitar la casa com a llogaters fins al 1950. Des del 1995, acull el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages. El novembre del 2016, el Camp d'Aprenentatge del Bages, de propietat municipal, va passar la gestió a l'empresa municipal Aigües de Manresa, a través del Parc de la Sèquia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.