El que un segle bastí l'altre ho aterra», escriví Verdaguer al poema Els dos campanars, que simula una conversa entre els de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó. Però en els nostres temps les coses van més de pressa i basta una generació per aterrar el que construí l'anterior; per exemple, la confiança en un règim polític determinat. El que va quedar definit per la Constitució espanyola i la seva circumstància és impugnat per aquells que no en van veure el naixement com un procés esperançador sinó que se l'han trobat fet i bàsicament n'han percebut les estretors; sumen les seves veus a les d'aquells altres que, contemporanis del naixement, ja llavors en van ser crítics. Però la resta de coetanis, els protagonistes del gran consens constitucional que abraçava des del post-franquisme reformista fins a l'eurocomunisme, es neguen a sumar-se a la condemna i no comparen el règim del 78 amb el que podria haver estat en el millor dels casos, sinó amb el realment existent abans de la Transició.
S'explica així el manifest de suport a Joan Carles I signat per una colla d'exministres i expresidents autonòmics del PSOE, el PP i la UCD, entre ells Alfonso Guerra, que fou vicepresident de Felipe González, però també Jaime Mayor Oreja i Rodolfo Martín Villa. Aturem-nos en aquest dar-rer, que ja té 85 anys. Va ocupar càrrecs en el franquisme, del qual fou secretari general del sindicat vertical, governador de Barcelona i procurador en Cortes. Ministre amb Arias Navarro i Adolfo Suárez i vicepresident amb Calvo Sotelo, va passar al PP i fou diputat fins al 1997, quan va entrar al sector empresarial per la porta gran com a president d'Endesa, llavors encara de majoria pública, i després de Sogecable. Estem parlant d'un animal polític capaç de transitar pel canvi de règim sense que tretze anys de càrrecs en el franquisme li passessin factura. La seva persona resumeix els pros i contres del procés que enllaça la mort de Franco, el novembre del 1975, amb l'aprovació de la Constitució, el desembre de l1978. Un trànsit en què Joan Carles va jugar un paper destacat.
