La pilota es fa circular amb el major mestratge possible, però el moment determinant arriba en el canvi de rumb, en la passada impossible que origina espais, oportunitats. La vida no és gaire diferent de l'esport, perquè sovint l'oportunitat també arriba en el canvi més que no pas en la persistència i la perseverança. No hi ha ciències exactes, però. En qüestió de pilotes, el 2-8 ha provocat un canvi de rumb rotund: a can Barça, ja es veia de fa temps que ser bo i ser el millor no és suficient. Que cal que hi hagi una intensitat en el joc que marqui la diferència, perquè en la situació més extrema, més pressionant, és quan sorgeix el desequilibri. És aleshores quan el millor pot fer la passada definitiva, pot dibuixar la paràbola única. Ai las, però, el millor en els dar-rers anys en això de donar puntades de peu a una pilota rodona no ha estat envoltat dels més forts. Fart de tot plegat, Messi diu que se'n va (bé, que se'n vol anar, que donat el cas tampoc és gaire diferent). S'ha sentit maltractat per la junta, se sent com si li haguessin robat oportunitats i, sobretot, ferit en l'orgull esportiu i en el cor perquè no ha tingut allò que requeria. Els gols i les passades impossibles, els oh! del públic, s'allunyen del Camp Nou (sembla!). L'equip buscarà de nou desequilibris impossibles. L'equip fa un canvi de rumb. Per a l'èxit?
