La lluita contra la pandèmia de la covid-19 ha posat de manifest alguns dèficits en l'organització ter-ritorial de l'Estat. Deficiències que des de Ciutadans fa anys que anem denunciant perquè el procés autonòmic ha evolucionat amb falta de racionalitat, sense horitzons clars i al ritme de les pulsions nacionalistes de construcció de pseudoestats.
El model d'Estat autonòmic, compost i plural, capaç d'integrar l'autonomia de les diferents Administracions (central, autonòmiques, locals) amb la unitat en la prestació de serveis i la garantia dels drets de ciutadania, ha fet passos en alguns aspectes a estructures administratives i polítiques duplicades i inconnexes que afavoreixen la fragmentació, la desigualtat i la discriminació d'uns ciutadans enfront d'altres, i això està quedant palès davant la crisi sanitària de la covid-19.
És imprescindible introduir i potenciar elements de coordinació entre les diferents administracions per preservar la coherència i la unitat del conjunt, així com corregir les disfuncions que estan transformant un únic sistema sanitari, educatiu, de seguretat, judicial, etc., en disset de diferents. El fracàs del Govern central a l'hora de gestionar el trasllat de pacients entre hospitals i entre comunitats autònomes i en el proveïment d'equips de protecció per a sanitaris, o el desgavell de la implantació de l'aplicació de traçabilitat del virus Radar Covid, sense integració en els serveis sanitaris de les autonomies, en són clars exemples.
La pandèmia està mostrant de forma clarivident com el nacionalisme i l'independentisme, des de la més absoluta deslleialtat, aprofiten les institucions autonòmiques per erosionar l'Estat. El president Torra va manifestar al juny que la independència és l'única opció per gestionar la crisi i la consellera Budó va arribar a dir la barbaritat que en una Catalunya independent hi hauria menys morts. Els fets els desmenteixen: avui amb la gestió sanitària exclusivament en mans de la Generalitat, Catalunya és de les comunitats autònomes amb més contagis i més morts.
La crisi sanitària també està mostrant com les diferents administracions eludeixen les seves responsabilitats i les traslladen d'una a una altra. Això és possible perquè no hi ha un catàleg clar, simple i estable de competències basat en criteris d'eficàcia i racionalitat en la distribució del poder polític i la capacitat de gestió.
Un Estat complex com l'autonòmic, amb diferents nivells de decisió política, necessita mecanismes institucionals per afavorir la cooperació, la coordinació i l'harmonització de les polítiques, l'intercanvi de dades i iniciatives i la cohesió de l'acció pública conjunta. A Espanya, l'absència o la fragilitat d'aquests mecanismes és un dels factors principals de desequilibri i desajust, i la seva persistència llasta greument el procés autonòmic.
Per tant és urgent el desenvolupament de: a) la cooperació horitzontal entre autonomies i d'aquestes amb l'Administració Central de l'Estat, per harmonitzar les polítiques en què les dues administracions tenen competències i assegurar la seva unitat bàsica, i b) la coordinació i la concertació vertical, tant en el sentit ascendent (és a dir, vies per a la participació autonòmica en la determinació de les polítiques de l'Estat) com en el sentit descendent (instruments per a l'harmonització de polítiques autonòmiques a iniciativa de les institucions centrals de l'Estat).
