De «posi les urnes» a «llegiu el llibre de l'altre». Aquesta és la distància entre la Diada del 2014 i la del 2020. La diferència visible, la que toca a la fotografia, radicalment disminuïda a causa de la covid i les mesures de seguretat, té una importància històrica relativa. La diferència important és la que s'expressa en la comparació de les frases pronunciades fa sis anys (només!) i abans d'ahir per les respectives presidentes de l'ANC. L'11 de setembre del 2014, Carme Forcadell va dir: «President, posi les urnes!», i el president Artur Mas les va posar el 9 de novembre, el primer referèndum guanyat per l'independentisme que no va portar la independència. L'11 de setembre del 2020, Elisenda Paluzié va demanar: «Vicepresident legítim Oriol Junqueras, president legítim Carles Puigdemont: si us plau, llegiu-vos cadascú el llibre de l'altre».
És una bona frase, de valor més retòric que literal, perquè tots dos es coneixen el pensament, de manera que també és retòrica l'altra petició de Paluzié: «El llibre que volem llegir és el que porti les vostres dues signatures». Un llibre que contindria el full de ruta cap a la república.
Per si de cas no es posen d'acord, la presidenta l'ANC té la seva proposta: declarar la independència tan bon punt se superi el 50% dels vots en unes eleccions, fet que podria succeir a les properes catalanes, segons les enquestes. Però ja sabem que Junqueras considera que amb això no n'hi ha prou, perquè una condició necessària moltes vegades no és suficient.
Els fets de la tardor del 2017, dels quals les properes setmanes es complirà el tercer aniversari, van demostrar fins a quin punt no n'hi ha prou amb mobilitzar un dia milions d'independentistes, però de tant com s'ha repetit la idea que «només depèn de nosaltres», ara molts dirigents dubten a l'hora d'explicar la complexitat de l'escenari. Junqueras i Rovira han fet el primer pas, i el dia que Puigdemont i Torra facin el mateix s'haurà avançat cap a una comprensió realista de les expectatives per part de les bases independentistes. Però a ningú no li agrada ser portador de males notícies.
