Els veïns de Calaf fa més d'un mes que tenen aigua no potable a les aixetes de casa seva. Estan tan acostumats a carretejar garrafes d'aigua embotellada que ja consideren aquesta realitat una part més del paisatge, però que tothom hi estigui acostumat no significa que es pugui acceptar. Calaf té un dèficit estructural en el subministrament d'aigua, és així des de sempre, i ja s'ha convertit en costum que, de tant en tant, un excés de nitrats en els cabals de què es nodreix la capital de l'Alta Segarra faci que l'aigua que surti de l'aixeta no sigui apta per al consum. La solució és coneguda, està diagnosticada i, teòricament, està previst que s'implementi, que és una canalització d'aigua de la Llosa del Cavall. Però l'obra no arriba. I, mentrestant, els episodis en què Calaf no pot beure aigua de l'aixeta com si l'Alta Segarra fos una comarca d'un país subdesenvolupat se succeeixen i s'allarguen, com ara, més d'un mes. A molts responsables polítics els hauria de caure la cara de vergonya i córrer d'una vegada a aplicar la solució que tothom coneix i que els calafins mereixen.
