Amb el robust nom de Quercus, en un institut de Sant Joan de Vilatorrada, hi ha uns alumnes matriculats amb uns pares que no els permeten anar a classe. No són canalla, cursen l'últim curs d'ESO o primer de batxillerat. No es posen els tapaboques obligatoris, ni els deixen rentar les mans amb gel ni que els prenguin la temperatura a l'entrada del centre. El mot que dona nom al centre és llatí i equival al «alcornoque» castellà o a l'alzina surera en català. En espanyol, a més d'un arbre, l'expressió és un insult que en el nostre idioma es podria traduir com «cap de suro». Doncs això o la malevolència són les dues úniques possibilitats per qualificar l'actitud d'aquests progenitors. Un «quercus» també és un roure o una alzina però la seva noblesa no encaixa amb aquests obstruccionistes socials.
Segons Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament, només a la Catalu-nya Central hi ha entre 10 i 15 centres amb estudiants que presenten una actitud similar. Posen pressió als docents, de forma concertada, amb unes cartes en què amenacen els directors escolars i fan esment a lleis i decrets sobre drets individuals. Addueixen una agressió als seus valors i la seva moral. No veig la moralitat en el fet de portar la boca tapada o no. Tots els estudis i experiències mèdiques indiquen que protegeixen del contagi per sobre del 90% comparat amb no portar-les. A hores d'ara no es coneixen gaires detalls d'aquests grups de ciutadans però semblen conjugats amb unes creences grupals de tipus polític, religiós o ves a saber. Som en un moment en què convé recordar aquell fonament tan gastat que parla de l'acabament de la llibertat individual a on comença la dels altres. Els responsables del departament estan intentant mitjançar amb ells per fer-los canviar d'actitud i fer que els seus fills vagin a classe seguint les ordres sanitàries com tothom. Ho estan provant amb mà esquerra però el cert és que la seva negativa posa en risc la seva formació i a més contrauen responsabilitats punibles en forma de multes o processos legals. Si s'acaba judicialitzant, tots tenim clar qui seran els perjudicats.
Mentre esperem l'evolució del cas i l'aparició de més informació sobre les bases amb què s'han posat d'esquena a normes i al sentit comú, sembla inevitable que hem de conviure amb diversos grups de negacionistes. Els uns per deixadesa i ignorància. Una combinació que encara es pot entendre i corregir amb arguments i pedagogia. Després hi ha els militants tot i tenir informació detallada. Estic segur que n'apareixeran encara amb més nombre quan arribin les vacunes. La por als efectes secundaris serà la seva mobilització. Possiblement seran manipulats per irresponsables com el curandero de Lleida del clorit de sodi. Els prescriurà aquest compost metzinós emprat per fabricar paper mentre els atemorirà amb la vacunació. Rebutjar la mascareta és en l'actualitat una acció greu, perillosa i contrària al conjunt de la societat. Prevé que s'escampi la pandèmia, afecti els entorns de cadascú i a un mateix. Abans d'oposar-se a les vacunacions, haurien de parlar amb els pares dels infants morts per no vacunar-los de la meningitis, per posar un cas.
Més enllà de tots aquests anticiutadans, ens ubiquem la resta, una majoria adaptada a les peticions de responsabilitat i compromís grupal. I entre nosaltres, hi convivim alguns que ens plantegem amb preocupació si la crisi sanitària actual podrà servir per retallar els drets de debò, no dels de tapar-se o no la boca. I una altra minoria que es distreu en la selecció de models de colors i disseny per combinar-los amb un vestit o uns pantalons. Toc de queda sí, mascareta també, però sobretot fem goig.
