Les mesures restrictives de la mobilitat, que els governs es veuen obligats a emprendre per combatre el coronavirus, escampen el pessimisme i perjudiquen directament la nostra economia, com tothom sap. Proliferen les males notícies i cada dia sabem de nous casos de gent que no se'n surt: botigues que amenacen de tancar, famílies que no arriben a final de mes, sectors sencers d'activitat a qui s'han anat tancant els horitzons.
Tanmateix, una de les conseqüències d'això que ens passa és que no tothom es troba en la mateixa situació. S'accentuen, doncs, les diferències socials i el contrast entre els que reben la garrotada més forta i els que van trampejant el dia a dia sense tantes angoixes. I, diguem-ho tot, hi ha alguns sectors i alguns grups socials als quals la crisi de la covid-19 no sols no els perjudica, sinó que n'acaben traient uns beneficis clars. Així, per exemple, sabem que l'ocupació en el sector de les TIC, és a dir, de les noves tecnologies, ha crescut gairebé un 20% en aquests mesos. I, en una escala més petita, tots coneixem establiments que han vist incrementat el seu negoci gràcies als canvis socials que ha generat la pandèmia. A vegades, aquesta expansió s'ha produït d'una manera inesperada, simplement perquè uns quants afortunats han tingut la sort de dedicar-se a un nínxol de mercat que ha vist augmentada la demanda del producte que fabricaven o venien.
El més interessant és el cas de la gent que s'ha reciclat o ha forçat la seva imaginació per adaptar-se millor a aquest temps estrany que ara ens toca de viure. Aquesta és sens dubte la millor notícia, perquè posa de manifest que no tot són laments o derrotisme i que la creativitat i la versatilitat encara acompanyen els nostres empresaris, els nostres botiguers, els nostres artistes. En aquesta línia voldria exposar el cas d'una empresa igualadina que ha sabut espavilar-se i adoptar un nou perfil, més ajustat a la demanda actual del mercat. Parlo de l'empresa tèxtil que fabrica les bufandes tubulars que coneixem entre nosaltres com a buff.
Quan a la conca d'Òdena es va decretar el confinament perimetral, és a dir, a la primavera, aquesta empresa va tancar les seves portes i va presentar un ERTO per al seu personal. En principi, no semblava que els temps haguessin de ser propicis a la seva producció ja coneguda. Després, però, van pensar que podrien fabricar unes mascaretes quirúrgiques, i així van fer-ho, però no van quedar-se aquí: van resoldre modificar el seu producte tradicional per reconvertir-lo en unes bufandes tubulars diferents i de forma més ergonòmica, de manera que poguessin tapar el nas i la boca i quedar ben fixades. Tots dos productes incorporen un filtre canviable, amb alta capacitat de respiració i una eficiència de gairebé el cent per cent en la filtració bacteriana. Superades les homologacions pertinents, van llançar les noves tubulars al mercat en dues talles per adults, amb dotze colors diferents i cinc estampats per a infants.
L'èxit va premiar l'empresa, sobretot en el mercat americà. Avui, la fàbrica treballa al 100%, amb més torns que els habituals per poder complir amb les normes de la covid-19 però també amb uns torns de cap de setmana que mai no havien fet. És a dir, han contractat més personal del que tenien.
És una bona història que, almenys de moment, sembla tenir un final feliç. I n'hi ha d'altres, sens dubte. I potser convé que ens les anem explicant per empènyer la moral col·lectiva, per evitar el derrotisme, per anar obrint escletxes de llum al final d'aquest túnel tan llarg i tan fosc.
