06 de novembre de 2020
06.11.2020
Regió7

Alfons XII fora del nomenclàtor manresà

05.11.2020 | 22:16
Alfons XII fora del nomenclàtor manresà

La proposició aprovada al ple del setembre en què s'instava l'Ajuntament a canviar els noms dels carrers de la ciutat referents als membres de la família reial, així com estudiar els reconeixements personals, títols honorífics i medalles d'or atorgades, per tal d'anul·lar-les, fa que per tal de dur a terme el compliment de l'acord majoritari el carrer d'Alfons XII hagi de canviar de nom i ser substituït immediatament. A més a més, amb els vots a favor d'ERC, JxC i Fem Manresa es va denunciar la covarda sortida de l'Estat espanyol de l'exrei Joan Carles I, per tal d'eludir qualsevol intent de jutjar-lo, per part d'alguns països europeus afectats pels seus escàndols de corrupció, que van durar dècades. Enmig d'una forta crisi econòmica, la imatge de la corona va caure en picat i Joan Carles I va abdicar el 19 de juny del 2014. El cinisme i la corrupció reflecteixen fidelment el seu regnat: nomenat per un dictador sanguinari, alguns aduladors el volien fer passar com a motor del suposat canvi cap a la democràcia i ell no ha estat més que un colpista i corrupte -com el seu avi Alfons XIII, que va haver de fugir per cames de l'Estat espanyol-, això sí, protegit per unes institucions dominades pel Deep State (estat profund) incapaces de poder treure's de sobre la llavor neofeixista que encara arrosseguen des del 1978. El debat del canvi de nom del carrer Alfons XII es va iniciar el 2016, arran d'una proposició de la CUP. La crítica als Borbons es va tornar a revifar després de la compareixença pública el 3 d'octubre del 2017 quan Felip VI va prendre partit per la defensa de la unitat d'Espanya costés el que costés i va recolzar els que per la via de la força van voler impedir un referèndum democràtic sobre la independència de Catalunya, que malgrat tots els impediments es va produir, tot i que paradoxalment, a causa de la violència estatal, no va ser validat pels observadors internacionals. En no saber consumar-ne els resultats, l'Estat va recuperar la iniciativa i va aplicar una dura repressió sobre els dirigents polítics i associatius catalans. El ple del 27 de setembre del 2018 va declarar per àmplia majoria el rei Felip VI persona non grata, tan sols amb l'oposició del PSC i de Ciutadans. Diuen en castellà: «de tal palo tal astilla», una bona definició en la història de la dinastia, que es converteix en esperpèntica amb Isabel II. El seu fill Alfons XII -rei d'Espanya entre el 1875 i el 1885- va néixer arran de la relació d'Isabel II amb el seu amant, el capità de l'exèrcit Enric Puigmoltó. Va morir molt jove, als 28 anys, de tuberculosi i el seu regnat va ser pràcticament irrellevant. El seu fill Alfons XIII va haver de fugir per lladre del país l'any 1931, en què es va proclamar la II República. Segons l'historiador Guillermo Gortázar, Alfons XIII era un home de negocis que va saber participar de la modernització econòmica, ja que sabia treure rendiments del seu capital, però d'altres historiadors l'acusen de tenir informació privilegiada per fer-se una fortuna particular i de destruir negocis amb futur. És el cas de l'eminent historiador Jordi Nadal, que el gener del 2020 va presentar un nou llibre sobre la Hispano-Suïssa, on qüestiona el paper que hi va fer el rei Alfons XIII, que també tenia accions de Pirelli Manresa, empresa que va visitar el 26 d'octubre d0le 1926. Amb un grup d'empresaris madrilenys, el monarca va entrar com accionista a la Hispano-Suïssa per participar en la gestió, de manera que va obligar a fer una fàbrica a Guadalajara, que farà fallida total.

Des del 1901, encara que el projecte estava a anys llum de realitzar-se, les autoritats manresanes profundament monàrquiques ja van atorgar el nom d'Alfons XII al futur carrer. L'acabament de les obres del pont sobre el riu Cardener, davant la Renfe, el desembre del 1965, efectuades per la Diputació de Barcelona, va fer replantejar al consistori franquista la necessitat d'obrir el car-rer Alfons XII i connectar-lo amb el centre a través del carrer del Born. El nou vial, inaugurat el 4 d'abril del 1970, va des de la Plana de l'Om fins a l'actual plaça de la Reforma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.