De tant en tant la vida dona satisfaccions, tampoc ho fa gaire sovint, no fos cas que ens hi acostuméssim. I amb relació a aquest tema badarem avui. Altres dies hem badat envers la serotonina, aquest neurotransmissor, comunicador entre neurones, que en les darreres dècades el tenim mitificat i glorificat; que si serotonina per aquí, que si serotonina per allà, que si està relacionada amb la felicitat, el benestar, el plaer. El món del sistema nerviós central, el cervell, girant al voltant de la serotonina i altres neurotransmissors. Fa anys, dècades, que la recerca en el camp de les Neurociències està basada en què passa en la sinapsi; l'espai entre neurones, i les substàncies que porten la comunicació entre neurones. L'embolic que s'organitza en aquest espai és força impressionant.
Per altra banda, les substàncies que són neurotransmissors, no entre neurones sinó de més llarg recorregut en el nostre cos, i des del punt de vista neurocientífic han sigut arraconades, són les hormones. Ens hem d'imaginar que el nostre cervell regula diversos ritmes hormonals. El cervell té receptors que detecten els nivells de les diferents hormones: la melatonina lligada al ritme son-vigília; el cortisol, la nostra hormona activadora entre altres virtuts; la tiroxina, hormona tiroide per excel·lència; les hormones masculines i femenines (recordem que les dones tenen hormones masculines i els homes hormones femenines)... ho deixem aquí.
Ens hem de plantejar si la conducta humana només depèn dels neurotransmissors o de la dialèctica d'aquests amb les hormones. Una línia de recerca quasi deixada de banda en els darrers anys. I aquí surt la meva satisfacció, en un dia infaust per a la cultura anglosaxona, un divendres 13, l'equivalent anglosaxó del nostre dimarts 13, en una contraportada d'un diari estatal, es publica una entrevista al Dr. Robert Lasting, neuroendocrinòleg que relaciona alguns neurotransmissors, hormones i nuclis del cervell! Una visió més sistèmica i relacional.
Per començar, diferencia les relacions de la dopamina, un altre neurotransmissor, i de la serotonina amb les nostres emocions i sensacions. Reforça la idea coneguda que la dopamina està relacionada amb la sensació de plaer, una sensació efímera, i que ens involucra amb conductes addictives, siguin amb o sense substància, per exemple l'addicció a les pantalles. La dopamina com a gran culpable de conductes compulsives d'addicció. Caldrà valorar com ha augmentat aquesta addicció durant la pandèmia covid-19 i els confinaments i la reducció de la interacció social. I la serotonina?, doncs la posa al seu lloc i la relaciona amb la sensació de benestar, es nega a relacionar-la amb el concepte de felicitat, segurament diferent que el concepte de benestar.
I què passa amb estructures cerebrals, antigues per venir de lluny en l'evolució humana, com el sistema límbic. Un conjunt de nuclis cerebrals que regulen les emocions més instintives: alimentació, agressivitat, la sexualitat, per no oblidar la memòria i la conducta. Doncs aquest neuroendocrinòleg proposa i desenvolupa un model robòtic per explorar el conjunt de reaccions de la dialèctica entre hormones, neurotransmissors i com afecta la nostra capacitat de modular la nostra conducta. La capacitat que les emocions siguin modulades per la nostra cognició, el raonament. Apassionant, i una perspectiva que, per sort, torna a aparèixer. Una visió més holística.
