Doncs sí, ja falta menys... per tot! Inclús per morir. De fet el factor determinant per morir és haver nascut. Perdonin els lectors aquesta arrencada de cavall (que podria acabar en una aturada de ruc) en el Badant d'aquesta setmana; es que no val a badar en aquesta desgraciada normalitat.
L'any 2020 té els dies contats , i les expectatives i fantasies més comuns pel 2021, son de que serà millor. No ho dubto, però d'entrada estarem en les mateixes condicions pandèmiques, econòmiques, polítiques i socials que l'any 2020. No existeix un «click», un interruptor que, de cop, sigui capaç d'esvair totes les condicions adverses. Una cosa es el que desitgem i una altre la tossuda realitat. Per fer possibles els desitjos, cal treballar per fer-los possibles. En una època on la immediatesa és una prioritat, on les opinions s'eleven a la categoria de axiomes irrefutables, disculpin aquesta darrera reiteració, on la voluntat personal trepitja, masses vegades les necessitats col·lectives, cal posar-hi seny, raó i mètode científic.
Aquí volia arribar, a la percepció de que tenim un risc percebut de donar cabuda a entronitzar l'Acientifisme; si les nostres paraules actuals son evolucions de paraules del Grec antic i del llatí. Quan una paraula comença amb aquesta lletra, la A, anem de mal borràs, A= sense. O sigui fem cas d'opinions i de asseveracions sense contingut científic, amb conseqüències greus pel nostre Benestar, una altra evolució conceptual de la Salut. No és suficient estar sa, ens cal sentir-nos bé.
Badant, doncs, sense ciència em trobo que fa pocs dies conversant amb un responsable d'una residència per la gent gran, i m'explicava que el moviment antivacunes ja havia arribat als familiars del residents: tenim un conflicte per la salut general i amb derivades ètiques. La capacitat de dubtar es ben lícita, la capacitat d'instaurar-nos en el dubte un fracàs i la capacitat de decidir sobre els pares no incapacitats legalment encara genera més dubte. Podríem fer extensiu el dubte de les necessitat de vacunar a la resta de la societat.
Es dubte perquè s'ha generat unes vacunes massa ràpid. Si la comunitat científica ha sigut capaç de desenvolupar vacunes en un temps record no ha sigut per la improvisació, sinó per la gran quantitat de diners, milers de milions d'euros i la gran disponibilitat de recursos humans posats a disposició de la recerca de vacunes per la covid-19, amb repercussions negatives en altres camps de recerca. Una capacitat adaptativa com grup humà a situacions adverses per la nostra evolució i una mostra que amb un suficient pressupost en el camp de la recerca científica es genera coneixement que, a la vegada retorna a tota la societat. O no es el pressupost una pista que explica que encara no es tingui cap vacuna de l'Estat Espanyol a punt de ser aprovada? i que no se l'espera ni a curt ni mig termini. La intel·ligència es distribueix de manera igual en totes els països.
Bon any 2021, acabarem millor!
