A mitjan mes de juliol, amb un gran desplegament d'alts càrrecs de la Generalitat, pertanyents a ERC, es va presentar un document, considerant totes les immatriculacions fetes per l'Església catòlica, des del 1946, com indegudes, és a dir no ajustades a dret. Fins i tot van anunciar la creació d'una Oficina de Mediació per fer de pont entre els «legítims propietaris» i l'Església. En resum, donaven per segur una allau de reclamacions que mereixien ser canalitzades pel Govern de la Generalitat.
He fet un estudi i un seguiment del tema, i puc anunciar «urbi et orbi» que no ha sortit ningú a reclamar les propietats de les catedrals de Barcelona, Tarragona, Girona, Solsona, Terrassa, com tampoc de les basíliques de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, o la de la Mercè. El mateix ha passat amb els palaus episcopals, de Barcelona, la Seu d'Urgell, Solsona, Arquebisbat de Tarragona.
No vull avorrir el lector/a amb la resta fins arribar a les 3.722 propietats objecte de qüestionament de propietat per part d'ERC. I ningú dimiteix. Mirem bé la cosa. Tot un vicepresident del Govern, acompanyat de la consellera de Justícia, es planten a la Catalunya Central i afirmen solemnement que consideren l'Església catòlica usurpadora de 3.722 propietats a Catalunya. Donen per suposat que a tot Espanya n'hi hauria desenes de milers més, però bé, aquesta és una altra història.
Ens quedem a casa nostra. Com pot ser que membres destacats del Govern de la Generalitat puguin fer afirmacions com aquestes sense un mínim d'estudi, seriositat i rigor en una acusació tan greu? I no solament això, posen personal a disposició dels possibles afectats per fer de negociadors amb la «usurpadora» per resoldre els conflictes que de ben segur es produiran, i ja està. Creuen haver complert el seu deure.
Si com ara tothom pot comprovar, sis mesos més tard, es veu que tot fou un gran muntatge, un gran engany, una sortida de to impensable en un govern, mínimament seriós. Algú hauria de retre comptes i presentar la dimissió. No ens podem permetre que un govern faci el ridícul i malgasti el diner de tots d'aquesta manera.
Ara i aquí tot és silenci entorn aquesta història. He fet gestions davant la Generalitat, i ningú no vol donar explicacions ni detalls sobre el tema.
He pogut esbrinar que no hi ha cap expedient obert per reclamació de propietats, i encara menys de monuments de primer ordre com els que he exposat a l'inici de l'escrit, però és que ni tan sols d'altres de molt menors.
La cosa no pot quedar com una anècdota perquè no ho és. No surto en defensa de l'Església, prou poder té per fer-ho per ella mateixa, surto com un simple ciutadà que no vol que membres del Govern es dediquin a enganyar i a falsejar la realitat, i ho facin amb els diners de tots nosaltres.
Però sobretot ho faig també per evitar el ridícul en el qual un govern seriós no hauria de caure. Doncs bé, en aquest cas hi ha caigut de quatre potes, i algú hauria de presentar la dimissió. Se l'ha ben merescuda.
