Eestimo el català i, malgrat que hi ha vegades que hi trobo a faltar mots per dir alguna cosa en concret que sí que tenen altres llengües, no totes poden presumir de paraules amb una sonoritat tan deliciosa com «socarrimar», «rinxolar», «xiuxiueig» o «cendra». A Manresa, com vam publicar aquesta setmana, un estudi dels usos lingüístics en el comerç, de la Direcció General de Política Lingüística, indica que el català és la llengua amb més presència en la retolació a la ciutat. En basars on et comuniques amb els venedors per signes o bé en castellà, el rètol de la façana és en un català al qual faria reverències Pompeu Fabra. No cal dir que val més això que res, però també és imprescindible tenir clar que no n'hi ha prou. No es tracta de fer treure al venedor de torn el curs C2 de català, tot i que aprendre la llengua del país d'acollida no hauria de semblar cap bajanada. No. El problema no és que el botiguer que té escrit a la façana que ven fruita i verdura et miri amb cara de pòquer quan li demanes una «escarola», sinó que, segons el mateix estudi, en el 78% de les webs o al Facebook dels comerços analitzats amb presència a Internet, la llengua disponible és el castellà. Això i que, com ha alertat la professora de lingüística Carme Junyent, només el 16% dels joves d'entre 15 i 29 anys diuen que comencen sempre les seves xerrades en català. Esgarrifa.
