La Generalitat té avui a les deu del matí per presentar al·legacions contra la decisió del TSJC que suspèn l'ajornament electoral. El tràmit no prejutja la resolució final, però si els magistrats aixequessin ara la suspensió, i després decidissin que s'ha de votar el 14 de febrer, es crearia un problema, perquè s'haurien aturat tots els preparatius.
El decret en qüestió presenta un parell de forats jurídics, a parer de molts experts. Per un costat, la data del 14 de febrer no la va decidir Pere Aragonès, encara que signés la convocatòria, sinó que deriva clarament de l'aplicació automàtica de l'Estatut. És qüestionable que un Govern amb funcions limitades pugui canviar el mandat estatutari. D'altra banda, el decret ara suspès diu que «es convocaran» eleccions el 30 de maig «mitjançant un decret del vicepresident». L'Estatut no prohibeix literalment al substitut que convoqui eleccions, però l'impedeix dissoldre la cambra, el que podria considerar-se equivalent.
Arribats a aquest punt, cal posar en marxa el sentit comú, i els recursos presentats han dipositat aquesta obligació en mans dels magistrats del TSJC. Ells hauran de trobar el mecanisme per fer allò que és assenyat i necessari, dins el millor respecte possible de la llei.
Plantegem-ho d'aquesta manera: si el 14 de febrer Catalunya aparegués tant nevada com Madrid el 9 de gener, amb els carrers i les carreteres impracticables, obririen els col·legis electorals? Segur que no. Segur que entre polítics i juristes trobarien la manera de suspendre les votacions i convocar-les per al cap d'uns dies o d'unes setmanes.
El decret d'ajornament pot ser maldestre, però la pandèmia és un fet i es podria considerar un motiu vàlid per ajornar les votacions; si el TSJC hi està d'acord, li toca trobar la manera de fer legal el que és necessari. Maldecap que s'estalviarà si decideix que permetre les votacions no és més perillós que obrir els supermercats, les botigues, els cinemes i una estona els restaurants.
