Per primera vegada des que va començar la pandèmia tots els grups parlamentaris, menys el PSC, des del PP a les CUP, s'han posat d'acord en una mesura. Suspendre, que no ajornar, les eleccions, i si es donen les condicions sanitàries, les farem l'últim diumenge de maig. El decret signat, pel vicepresident, en funcions de President, no diu tota la veritat. Deixant de costat qüestions jurídiques, ja seran els tribunals qui dictaminin, el Decret falta a la veritat en bastants paràgrafs de l'exposició de motius. De manera reiterativa per justificar-lo, fa referència a dos informes externs, em refereixo a l'Informe de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa i a l'informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, i ho fa de manera tramposa, obviant el fonamental. La Comissió de Venècia que és reconeguda per tothom com la institució que millor defensa les garanties democràtiques, va fer un informe sobre les llibertats democràtiques durant la pandèmia i dedica un capítol sencer als processos electorals. És veritat que justifica les interrupcions -que no suspensions- dels processos que s'havien produït per la pandèmia, però en el seu punt 114 diu que «un cop dissolt el parlament retardar les eleccions ha de ser la última de les opcions». La Comissió Jurídica Assessora, en el seu informe va fer moltes recomanacions d'accions a prendre, i des del camp legislatiu aquesta aclaparadora majoria parlamentaria les hagués pogut implementar, però no ha estat així. No se'n ha fet cap, ni una. Només s'han emprés dues accions, cap d'elles des de la Generalitat, els ajuntaments han buscat col·legis electorals més grans per minimitzar el contacte i l'altre acció ha estat feta per la delegació del Govern espanyol, reforçar el vot per correu i facilitar-ne l'ús. Tota la resta s'ha obviat, no s'ha considerat necessari.
És evident que el tema sanitari és molt important i cal prendre totes les mesures de prudència. Tothom hagués entès un aturament fruit del repunt de Nadal. Un aturament de tres setmanes, un mes, mes i mig per tal de trobar una finestra d'oportunitat, on les condicions de la pandèmia fossin millors que les actuals, que tot i no ser critiques, com a la primavera, sí que són d'un repunt fort. Però aquí sempre hem de ser més que ningú. Desconvoquem les eleccions i després ja veurem. Arribats aquest punt cadascú pot creure que s'ha fet per un motiu o per un altre, personalment em semblen una falta de respecte als ciutadans fer creure que ha estat per motius sanitaris o de garanties democràtiques.
Fins fa molt poc es treballava, amb escenaris -ocults- de participació propers al 50%. La pandèmia fa més fàcil la participació en el món rural que a les ciutats, i això li donava un plus d'avantatge a l'independentisme. L'aparició del candidat Illa havia despertat il·lusió en certs entorns, i això va fer que es disparessin els supòsits de participació. Nervis, presses, al final una decisió: crear una situació de pànic, no fos cas que...
