Catalunya té una administració pública amb rigideses, absentismes laborals i mentalitats burocràtiques, però és igualment cert que és una administració sòlida i plena de persones amb un profund coneixement de la seva feina. Per exemple, l'experiència dels ajuntaments en l'organització de votacions està fora de dubte. I segurament s'hauria d'haver tingut això molt present quan es van llançar auguris de caos i d'explosió de contagis si es votava en un moment de pandèmia activa. La lectura estrictament política de la data electoral, practicada per polítics i per opinadors amb carnet, ajudats per sanitaris amb ego i amb la formidable plataforma d'histerització pública que són les xarxes socials, va crear expectatives paoroses per a la jornada de diumenge. Cap d'elles no s'ha complert. Hauria estat més prudent buscar una data millor, i que no fos un tribunal qui prengués una decisió per a la qual no era l'òrgan adient, però el dramatisme que es va injectar al 14-F va ser palesament exagerat. El civisme i la responsabilitat de la ciutadania, tant la que votava com la que estava en meses, i la bona feina dels treballadors públics, han fet que tot anés bé. Com era d'esperar.
