El nou president del Barça, sigui el que sigui perquè aquestes línies estan escrites abans que es proclami el vencedor, a prop de la mitjanit, ha d'entendre el món en què viu. El Barça dels propers anys ha de continuar sent una anomalia: és a dir, propietat dels socis, i no de cap multimilionari ni de cap grup inversor amb carta blanca per fer i desfer. Aquesta és la paret mestra de l'essència d'un club que centenars de milers de persones se senten seu. I, a partir d'aquí, caldrà que el nou president arregli l'economia i no perdi l'oremus com el seu predecessor. L'esport d'elit requereix unes quantitats enormes de diners per no perdre capacitat competitiva en el terreny de joc, però abocar quantitats ingents d'euros tampoc no garanteix l'èxit. La Lliga de Campions no la guanya el més ric, sinó el que fa millor les coses. Treballar bé, planificar amb encert, fitxar amb criteri, saber dir que no quan toca ... tot això demana talent i professionalitat, dues qualitats que es poden comprar, sí, però que també es poden trobar sense tenir la bitlletera més ben farcida del mercat. I encara un altre tema capital que el nou president del Barça ha de tractar amb tota la cura i l'estima del món: l'esport femení. El primer equip de futbol, que entrena Lluís Cortès, ha ensenyat el camí, que ara podrien seguir les altres seccions de l'entitat. El millor club poliesportiu del planeta no pot renunciar ni als equips femenins ni a les seves reeixides seccions. I la catalanitat: el Barça té 121 anys d'història i un capital simbòlic com a referent de Catalunya que no es pot menystenir. Tot el contrari, si és més que un club és per tot això.
