El nou vell laportisme

El barcelonisme està immers en l'etapa més complexa de la seva història recent. Diumenge, l'entitat va renovar la presidència, fet que dona estabilitat institucional al club, la primera pedra sobre la qual construir alguna cosa en una institució que li calen mans i mànigues per tornar-se a posar en la primera línia del futbol mundial.

Amb tot, el club acara aquesta etapa amb un president ja conegut, que ha basat la seva estratègia de campanya en missatges simples i efectius, en un moment en què el soci té necessitat d'agafar-se a un clau roent per creure que tot pot tornar a ser com era. Joan Laporta ha fet del seu «estimem el Barça» i del seu full de serveis de fa més d'una dècada els seus principals arguments per tornar a agafar les regnes del club. No és molt, però certament les alternatives eren menys il·lusionants, com ha demostrat el gran resultat a favor del retorn al passat. Que la massa social hagi confiat en la nostàlgia per afrontar els temps durs que esperen al barcelonisme és un símptoma que el Barça no és ara un caramel per a una societat civil que no ha semblat captivada per l'enorme repte que suposa la postcovid per al club.

Laporta ha tingut el valor de tornar-hi i de fer-ho amb més voluntat que amb un pla dissenyat al mil·límetre per superar aquesta etapa dolorosa, segons s'ha desprès d'una campanya en què hi ha hagut més apel·lacions a les emocions i als sentiments que a la racionalitat que requerirà impulsar el club on mereix per història i potencial de marca. Hi ha fets a favor de la confiança que no generen cap dubte: aquest mateix potencial de marca, un suport popular que traspassa fronteres i una capacitat de generar ingressos que no tenen la majoria de clubs del planeta. I, esportivament, una nova fornada de joves futbolistes que il·lusionen. Hi ha el cas Messi, és clar, que és una incògnita i que potser Laporta podrà resoldre favorablement als interessos del Barça.

En qualsevol cas, el club té des de diumenge alguna cosa a què agafar-se, encara que sigui a la convicció que les coses no poden anar pitjor des del punt de vista institucional i (després del 2-8 de Lisboa) esportiu. A partir d'ara, el club només pot millorar. Ni que sigui poc semblarà un salt gegantí. Laporta torna transmutat en un prestidigitador disposat a fer un genial truc de màgia. El seu èxit com a president serà el d'un club on la primera cadira crema com l'infern.