És necessària una resposta clara i contundent de l'Estat per demanar perdó a les víctimes del franquisme i a les persones represaliades, engarjolades, i executades per lluitar pel retorn de la democràcia a Espanya. Llevat algun simbòlic gest per part de l'esquerra política en el govern, encara queda molta feina a fer. Anys de silenci, anys de dolor per als familiars que continuen patint aquest vergonyós oblit.

La llei d'Amnistia de l'any 1977 continua tapant moltes vergonyes i impedint que els culpables de tanta maldat puguin ser algun dia jutjats. Amnistia Internacional, i altres organitzacions humanitàries, han sol·licitat reiteradament la derogació de la llei per considerar-la incompatible amb el Dret Internacional.

El passat dimarts 2 de març es van complir 47 anys de l'execució amb garrot vil del jove català anarquista Salvador Puig Antich. Aquella llarga nit de l'1 al 2, el Col·legi d'Advocats, col·lectius de defensa dels Drets Humans, la comunitat internacional (el canceller alemany Willy Brandt, el Vaticà amb el papa Pau VI....) i altres organismes van fer gestions per evitar l'execució. Avui, les seves germanes, Imma, Carme, Montse i Merçona continuen lluitant per anul·lar aquell procés que el va condemnar i per encausar als seus responsables.

Cal recordar que el Consell de Guerra en el qual Salvador fou sentenciat va estar ple d'irregularitats. Llibres que s'han publicat sostenen la desaparició de proves i que el sumari va ser alterat per inculpar al jove anarquista. Després de gairebé mig segle la família continua reclamant justícia i el govern i la justícia espanyola continuen ignorant la demanda.

L'any passat, l'Audiència de Barcelona va arxivar la querella per delicte de lesa humanitat que l'Ajuntament de Barcelona i les germanes d'en Salvador van presentar contra el jutge del Consell de Guerra que va redactar la sentència a mort. La resolució és ferma. Si bé aquest tipus de delicte no prescriu no pot aplicar-se a Espanya per fets ocorreguts abans de l'any 1977. La llei que havia de «reconciliar al poble espanyol» impedeix investigar les violacions dels drets humans ocorreguts anteriorment a aquell any. El cas de Puig Antich, és un més dels molts casos pendents de resoldre.

En Tomàs Gil Márquez, policia, advocat i professor de Dret a la Universitat, es va reunir amb les quatre germanes d'en Salvador per demanar-los perdó. El seu pare va ser comissari de policia de la temuda Brigada Política Social a Barcelona i responsable de l'operació que va acabar amb la detenció d'en Salvador. En Tomàs, que no té cap responsabilitat per les accions comeses pel seu pare, ha manifestat textualment que «aquell procés no tenia cap garantia legal , va ser una bestialitat l'aplicació de la condemna de mort, i l'Estat hauria de demanar perdó». Vet aquí, una senzilla i digna manera de procedir.

Tot i que, malauradament, gestos com aquest no podran retornar la vida dels éssers estimats, sí que poden ajudar a alleujar el dolor dels familiars.