Abans que el concepte de minoria discriminada hagués entrat a formar part del llenguatge habitual, ja hi havia gitanos discriminats. I n'hi havia a tot arreu. El poble gitano està present a Manresa des del segle XVIII, va tenir gairebé un barri propi a l'entrada a Manresa per Sant Marc, i va proporcionar a la ciutat veritables nissagues de comerciants que van encadenar generacions i generacions. I malgrat aquest arrelament, les formes de vida dels gitanos van ser llegides de la forma més negativa possible i van degenerar en comportaments socials no només discriminatoris, sinó marginadors, la qual cosa va acabar condemnant una part de la comunitat gitana, ja en el nostre temps, a la marginalitat. Ahir, amb moltes limitacions a causa de la covid, Manresa va celebrar per primer cop el dia de la comunitat gitana, com a forma de reconeixement de l'arrelament a la ciutat i de l'alta dignitat de les seves singularitats culturals, tants cops incompreses. Amb aquest gest, Manresa fa justícia a un col·lectiu que el mereixia des de feia temps i que ha de servir per ajudar a posar fi als prejudicis.
