L'expresident Quim Torra se sent decebut. Les raons les explica en l'entrevista que ahir va publicar aquest diari: «Em pensava que anàvem a seguir allà on ho havíem deixat a l'octubre [del 2017]». I com ho havien deixat? Doncs amb la Generalitat intervinguda per l'executiu de Mariano Rajoy, el president Puigdemont i una part del seu Govern camí de l'exili i una altra part rebent les notificacions judicials que els portarien a la presó. Quan Torra va ser investit i es va aixecar el 155, Puigdemont i els consellers continuaven al mateix lloc: els uns a mil quilòmetres i els altres entre reixes, però l'«on ho havíem deixat» de la frase es refereix al quadre d'etapes del full de ruta cap a la independència. El 8 de setembre del 2017 el Parlament havia aprovar la llei «fundacional de la República», condicionant la seva vigència al referèndum de l'1 d'octubre. Certificada pel Govern la victòria del sí en la consulta, tocava aplicar la llei i posar la república en marxa, i a aquest efectes el Parlament va aprovar, en data 27 d'octubre, una resolució que instava el Govern a començar a executar les disposicions de la «transitorietat jurídica», entre elles integrar a la Generalitat tots els funcionaris i els bens de l'Estat radicats a Catalunya, expedir equivalents catalans del DNI i el passaport, o «impulsar la subscripció d'un tractat de doble nacionalitat amb el govern del regne d'Espanya». Quim Torra tenia aquests encàrrecs a l'agenda quan va formar Govern, però no els va poder complir. La decepció és comprensible; ja no ho és tant que se n'hagués fet les il·lusions. Només per haver dit que ho volien, sense haver passat en cap moment de la paraula a la veritable acció, als seus predecessors els va caure el cel damunt, i el 155 va entrar a l'administració catalana «com un ganivet a la mantega». Amb aquestes dades sobre la taula, què li feia pensar que podria reprendre el full de ruta «allà on ho havíem deixat»? Més que d'un error d'estratègia o de tàctica, ens trobem davant un seriós dèficit de percepció.
