Aquest diumenge podem escoltar, podríem dir, el desenllaç de la trobada dels deixebles d'Emaús amb Jesús ressuscitat. Jesús se'ls va fer company de camí, i els va fer entendre com les escriptures parlaven del suplici que patiria, de la mort i, sobretot, de la seva resurrecció. I es van sentir «abrusats» per aquella paraula. Tant que, sense demora, refan el camí per compartir-ho amb tot el grup.

I amb el grup retroben Jesús. Se'ls ha manifestat i els ha dut pau, serenor d'esperit.

«I els va obrir els ulls perquè comprenguessin el sentit de les escriptures». Era Pasqua. Tots ells eren del poble de la Bíblia. Tots es reunien a la Sinagoga i escoltaven la «paraula», la Llei i els profetes i, en certa manera, no hi havia pescat res. Sí que estaven esperançats que un dia el Messies salvaria el poble, però..., eren paraules llunyanes.

«I els digué: així ho diuen les Escriptures: el Messies havia de patir molt i de ressuscitar al tercer dia. I calia predicar en nom d'Ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis». I ho comencen a entendre, Ells són part d'aquelles paraules. Ells eren «trossets» de Bíblia. I Jesús ressuscitat hi donava tot el sentit. Calia creure i compartir amb Jesús.

I aquí entrem nosaltres, cristians del segle XXI. O no cristians. Però tots podem escoltar la Paraula. Tots podem experimentar en els germans l'angoixa i el sofriment€ La passió. I tots rebem la Paraula: «calia». La Creu duu a la Resurrecció. No se'ns demana un sofriment anodí, gratuït, se'ns demana un sofriment que, a més de ser salvació i llum, duu a la resurrecció, la vida. I per sempre.

Aquest diumenge ens convida a entrar amb Jesús dintre la Bíblia i mirar-la com si en fóssim una mica protagonistes, com si en fóssim un dels personatges. La Bíblia només la podem llegir en clau de pregària, humil, senzilla. Ens apropa a Jesús mort i ressuscitat. I ens fa nuncis del seu missatge, de la seva Bona Nova: l'acolliment i el perdó. I repeteixo: la nostra Església diocesana està en sínode, reflexió comunitària per poder ser evangelitzadors del nostre entorn. La nostra manera de viure l'Evangeli hauria de poder fer exclamar «hem vist al Senyor».