On s'acumularan les restes d'aquest moment de la història? Quin racó, quina paret, recordarà el trasbals viscut? Què en quedarà a les rajoles, fanals i pedres de la ciutat? Com ens ho farem per empassar-nos aquest capítol i encaixar-ne el següent? Aviat traspuarà el patiment que ha ocasionat la pandèmia en el cor de moltes famílies. Ploraran les façanes perquè s'hauran perdut les ganes d'arreglar-les, algú sense esma s'oblidarà de regar els geranis que omplien de vermell el balcó, ningú sabrà explicar exactament per què el carrer s'ha tornat trist de cop, per què el veí no puja l'escala amb quatre gambades, què ha passat perquè tot hagi canviat encara que aparentment tot sembli igual. Els comerços que han hagut de baixar la persiana ja ens parlen de crisi, d'atur, d'ERTO, de dificultats per arribar a final de mes. Potser la metàfora resum d'aquesta etapa serà un carrer ple de persianes baixades acolorides per artistes locals. Necessitarem reparar la ciutat per reparar-nos a nosaltres mateixos. N'estic convençuda.
El dolor és silenciós i s'estén sigil·losament per totes les places que vam abandonar i que tornem a fer-nos nostres. Para de ploure i surt el sol i una nena creua el carrer amb un paraigua blau turquesa. Camina fent saltirons. A batzegades, com la vida mateixa. La llum transforma en miralls els vidres del balcó. Les cortines blanques es tornen verdes, com l'arbre del davant. Tres ocellets fan un vol rasant sobre les cinc ratlles blanques del pas de vianants mentre un raig impacta contra la persiana de casa i m'encega. Deixo de mirar. Si és el temps el que construeix la nostra vida, també és el temps el que fa les nostres ciutats i, si totes fossin iguals -només asfalt i totxanes-, tant ens faria ser aquí o allà. Però no és cert. Arribem als llocs i en descobrim l'ànima només passejant-hi. No ens agraden ni els indrets anònims ni els clònics. Penso en la ciutat que m'agradaria mentre soc a la plaça Major de Manresa, a la presentació del nou logotip de la Manresa 2022 amb el lema «Transforma». Transformar és una paraula ambiciosa. És molt més que canviar, que modificar, que reformar, que restaurar. Transformar és canviar de forma, és convertir una cosa en una altra de diferent. Es fa una foto de família amb representants d'entitats i institucions locals i m'imagino els presents fent un acte de rebel·lia col·lectiva, arrancant-se alhora la mascareta. El resultat seria un retrat de la història. Un retrat per a la història que algú haurà d'explicar i fer. Tinc pressa. Molta pressa. I ara més que mai necessitem la imaginació al poder.
