Quan es publiqui aquest article ja tindrem Govern a Catalunya. Un Govern que repetirà els vells esquemes i arrossegarà les mateixes mancances, manca de sintonia entre socis, cap proposta de canvi, res «d’etapa superada», com va anunciar el republicà Tardà.

Aquí no ha canviat res, ni se supera res. Potser la militància republicana està contenta per recuperar un president de la Generalitat 80 anys més tard. Però això val per il·lusionar la majoria de ciutadania? Ens val per pensar que el que no han fet en 10 anys de pacte amb la dreta, ho faran perquè el President ara és d’ERC?

De fet, s’albira que en allò que fa als drets socials, podem empitjorar i molt. On quedarà el canvi del model de salut, per exemple, si en l’acord de govern la salut torna a mans dels qui l’han gestionada històricament i a sobre rebaixen la proposta en 1.000 milions d’euros del programa amb què va guanyar ERC les eleccions?

S’aparcarà la transformació en el model de salut, tant necessària per no tornar-nos a trobar impotents per manca d’efectius i de recursos com ha passat en la pandèmia. En l’acord no s’hi observa cap voluntat d’avançar cap a un sistema on allò públic s’enforteixi, ni tan sols cap objectiu de reducció de les llistes d’espera.

En habitatge, més del mateix, cap menció a quant habitatge públic pensen construir. I venim d’un dèficit brutal, en 4 anys han construït 1.152 habitatge mentre l’Ajuntament de Barcelona en té més de 2.000 en marxa actualment. Per no parlar que no es destina ni una línia a parlar de com mobilitzaran pisos buits de grans tenidors.

En definitiva, les anomenades esquerres independentistes i anticapitalistes deixen el 60% del pressupost en mans dels que sempre han fet negoci amb els drets de totes. Lamentablement, sembla que l’única novetat és un intercanvi de carteres en què els departaments de més pes passen a mans dels neoconvergents.

De debò creuen que així es pot avançar i transformar el país i millorar la vida de la gent? Els fets ens ho aniran dient. De moment, l’única cosa que ha passat és que Junts ha guanyat temps però els números diuen que és i serà possible més tard que d’hora una alternativa progressista a aquest govern de la resignació.