Berga: l’hora de la veritat

Quan ara fa sis anys la CUP va arribar a l’alcaldia de Berga, la ciutat, com tantes altres del país, estava en estat catatònic. La crisi i la mala gestió havien deixar deutes insuportables, obres paralitzades i serveis i activitats difícils o impossibles de mantenir. Al llarg d’aquesta legislatura i mitja l’equip de la primera alcaldessa de la història de Berga ha fet molta feina. Han eixugat deute (quin remei...); han donat un altre aire, més proper, a les relacions entre la institució i la ciutadania; han introduït nous temes a l’agenda ciutadana, com el consum de proximitat, el feminisme o la memòria antifeixista; s’ha culminat la sessió de l’Hospital a l’ICS; s’ha fet (la Generalitat) un nou Institut de secundària; han convertit (al·leluia!) la Plaça de Sant Pere en això, una plaça; s’ha introduït (a tota la comarca) la recollida porta a porta; han fet millores importants al polígon de la Valldan (amb onerós endarreriment de les obres inclòs...); han millorat moltes voreres de la ciutat; estant rentant la cara al parc de Lladó; s’ha guanyat (amb un acord amb l’església catòlica i la Caixa!) l’antic convent de Sant Francesc per a la ciutat i cultura; i més coses que segur que se m’escapen.

No obstant –i aquest és el tema– si mirem enrere ens adonarem que les grans qüestions pendents que tenia Berga l’any 2015 segueixen totes per resoldre. Repassem-les breument: Les concessions fallides de l’Hotel, Queralt (!) i el restaurant de la Font Negra; la urbanització empantanegada dels Pedragals; la dignificació de la Plaça de la Creu i la ronda Moreta; la Rasa dels Molins; l’estació d’autobusos; la degradació del barri vell; les obres i solars aturats per la crisi; la decadència del mercat municipal; l’antiga piscina del Lladó...

La majoria d’aquestes qüestions no es solucionen d’un dia per l’altre, ja ho sabem. A l’administració tot és molt lent i, si a sobre tens un secretari perepunyetes i vas just de personal, encara més. Moltes vegades, des de que comences a parlar d’un tema fins que es mou el primer paper passa un any i des que es mou el primer paper fins que s’inicia l’actuació sobre el terreny passa tota una legislatura. Per això molts estàvem convençuts que la manca de resultats destacables en la necessària transformació de la ciutat que vam veure els primers quatre anys de l’etapa Venturós s’aniria capgirant en aquesta segona part. Fins ara, però, no ha estat així. La bona notícia és que encara queden dos anys i que ara hi ha més mans a treballar i a pensar perquè ERC s’ha incorporat al govern. S’hi s’ha sabut llaurar i sembrar, aviat haurien d’aparèixer els fruits. Per què –tinguem-ho clar– si no aconsegueixen desencallar uns quants d’aquests problemes enquistats, l’esquerra política de Berga haurà perdut una oportunitat històrica i molta credibilitat. I Convergència (digue-li Junts, pedecat o el què sigui) tornarà a la casa gran i d’allà –creieu-me– ja no els traurem ni amb aigua calenta.