Els catalans tenim la nostra bandera de quatre franges vermelles sobre cinc de grogues. També hi ha hagut incorporacions d’estels i triangles, com a la bandera cubana. Primer el triangle era blau i l’estel banc, després el triangle va canviar de color, pel partit PSAN cap a l’any 1980, i era blanc i l’estel roig. Més endavant, els del vell Front Nacional de Catalunya van mantenir el triangle blanc i l’estel blau o van seguir fent a l’inrevés. Al postfranquisme l’organització del PSAN (oficial) va encomanar una remesa de banderes estelades a la Catalunya Nord i les va fer només de dos colors, les quatre barres com sempre i el triangle groc i l’estel roig. Diuen que perquè el blanc a l’Estat francès era un color monàrquic o ves a saber, potser va sortir més econòmic i pràctic fer-ho tot groc...

Però avui surten, cada cop més, banderes negres... La bandera negra ja fou reivindicada per algun grup d’independentistes els anys 20 com a símbol de lluita, en recordar aquella frase de la lletra original d’Els segadors que deia : «A on és vostra capità?,/ a on és vostra bandera? . / Ja van treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre. /-Aquest és nostre capità,/ aquesta nostra bandera. /Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera. / A les armes catalans / que us han declarat la guerra».

Durant la dictadura militar i anticatalana del general Primo de Rivera, que va fer un cop d’estat militar sota la benedicció del rei Alfons XIII, a Catalunya més conegut com el Cametes o Llapissera, els sectors més intransigents del nacionalisme català, bé de l’independentisme, es van organitzar sota les sigles d’Estat Català, fundat pel president Macià.... dins d’aquest marc hi havia el grup anomenat Bandera Negra (també anomenat Santa Germandat Catalana), una organització armada fundada a Barcelona l’any 1925. El mateix 1925 va protagonitzar un intent d’atemptat contra Alfons XIII, conegut com el complot del Garraf, en què pretenia utilitzar una bomba contra el tren del monarca al seu pas per aquesta comarca.