A casa no eren gaire de tradicions, de petit no vaig exercitar la pràctica de fer caga el tió, ha estat ara que m’ha entrat la curiositat per saber-ne més, d’això de les bastonades, i no m’ho posen gens fàcil. Fa pocs dies un jutge sentenciava en Marcel Vivet a cinc anys de presó –més que sentenciar tramitava, perquè si n’hi ha prou amb la paraula d’un policia vol dir que és el policia qui dicta la sentència– per un presumpte cop de bastó a una mosso d’esquadra durant una manifestació contra l’extrema dreta policial i a favor de la independència; malgrat que en el mateix escrit condemnatori s’accepta que no hi ha cap imatge «concloent» que acrediti l’agressió. Al Marcel, la protesta Holi que volia deixar de tots colors, bàsicament verds, als ultradretans uniformats, li ha sortit molt cara; vull dir que no ha rebut la tarifa mínima de l’odi oficial tractant-se, si s’hagués provat, del pal d’una estelada impactant damunt d’un agent amb la testosterona sobredimensionada i ben protegit per a l’ocasió.

Entre el que li ha costat al Marcel i el que han pagat els membres dels cossos de seguretat que ens van estomacar l’1 d’octubre, plens d’odi i impunitat, amb l’agreujant de fer-ho equipats per fer mal del que deixa marca contra persones totalment indefenses, aquesta vegada amb proves concloents, hi ha un abisme que no m’encaixa i deixa en escandalosa evidencia la desacreditada imparcialitat judicial. Una acció no provada s’ha pagat amb la pròpia llibertat, mentre que les altres audiovisualment testimoniades s’han compensat amb medalles que, com les consciències de qui les va atorgar, haurien de ser ben rovellades.

Només hi ha una coincidència entre la bastonada al mosso i les repartides als ciutadans, totes elles han rebut la condemna del Parlament, JuntsxCat i la CUP; una bastonada moral difícil d’entomar, tenint en compte que el preu de la d’en Marcel l’ha marcat, actuant com a acusació particular, el govern format pels mateixos que ara es mostren indignats, o hi donen suport. Encara ens diran que hem d’estar contents perquè més cares que les bastonades dels uniformats, els nostres i els seus, hi ha les que apliquen tarifa VIP; les del Tribunal de Cuentas, a preu de màster d’odi premeditat i prevaricat, que cotitzen a l’alça en el mercat.

Sabem el preu milionari que pagarà la Unió Europea per nou indults, però ignorem el de les bastonades físiques i judicials als tres mil represaliats que no els ensumaran: Per què sent les mateixes, les conviccions dels uns valen la llibertat i les dels altres ni la defensa de la pròpia dignitat? Quant val la credibilitat d’uns polítics que, en lloc de fer-nos sentir orgullosos i representats, ens fan veure imbècils i abandonats?, segurament ens posaríem d’acord, a hores d’ara ni cinc.