L’arribada de l’estiu dona un altre aire a la manera de fer en el nostre dia a dia. La raó no la sé del cert, però hi ha un altre ritme a la ciutat. Potser és per la calor que fa que ens fa anar a una altra velocitat i hi ha més color en la manera de vestir de la gent. El dia té 24 hores igual, però el sol i la llum el fan més llarg i sembla que guanyem temps. Temps per veure amics i amigues, per anar a fer el got, per aturar-te al mig del carrer a parlar amb algú que fa temps que no veus. Vaja, que a mi l’estiu m’agrada encara que no l’ompli fent ni un gran viatge, ni anant a la segona residència (perquè no en tinc), ni podré anar de càmping amb un bungalou bonic perquè són molt i molt cars. En fi, que faré vacances com tantes altres persones, alguna sortida puntual amb amics i la canalla, visites a les piscines de la comarca, escapada d’anada i tornada a la platja... I de fet, a persones com jo a qui organitzar i planificar el temps «lliure» no ens ha agradat mai gaire, ja en tinc prou d’obligacions i compromisos. Improvisar, viure els moments tant com es pugui i així aniran passant de nou els dies i quan ens n’adonem ja serem a meitats de setembre: inici del curs, els llibres, la bossa... Nanos que creixen i els pantalons queden curts, a les mànigues dels jerseis sembla que els hagin passat les tisores. L’estiu passa factura als més grans i, segurament, caldrà anar a veure la metgessa de capçalera.
Aquí estem a la ciutat de Manresa, que, efectivament, és com és i a ben segur que millorable. I un estiu més en què la calor ens acompanya i jo, com tants i tants altres ciutadans/es que ens quedarem a la ciutat, com trobo a faltar una piscina a la zona del Congost. I ara que anem recuperant el riu voldria que hi hagués una mica més de vida al seu voltant. De la mateixa manera que milers i milers de persones cada dia agafen una bossa i hi posen tovallola i crema solar i busquen algun lloc a la sorra de la platja, per què no pot ser això al nostre riu? Poder anar amb la tovallola i, per què no?, potser un dia amb la nevereta i els entrepans. No dic que ens hi banyem (bé de fet desconec si és o no viable per la salubritat de l’aigua...) però si ens hi podéssim banyar, millor que millor.
És molt important que la nostra ciutat augmenti i millori els espais que ja tenim i que, senzillament, cal que ens deixin fer-los nostres. L’espai públic només té sentit quan les persones l’ocupem, el fem útil i el transformem amb el nostre ús. Un espai que tenim important és el parc de l’Agulla un espai que, sens dubte, ha anat quedant petit i que a més té usos prou restringits. Segurament em diran que les restriccions responen a la necessitat de mantenir l’espai, que la gespa sigui verda i frondosa, però la ciutat necessitat d’espais públics i populars perquè d’alguna manera també hem de poder fer les nostres vacances i tenir llocs on relaxar-nos, trobar-nos amb amics i sobretot també perquè els nostres infants i joves que sí que es queden a la ciutat tinguin espais d’esbarjo.
La nostra ciutat, com tantes d’altres del nostre país, necessita ser molt més amables amb les milers de persones que, plogui, nevi, o ens cremem pel sol, hi som.
