Si sopo en un restaurant de cuina tradicional del Berguedà segurament demanaré un bon confitat de porc i a casa menjaré un deliciós tastet sec acompanyat de pa amb tomàquet. Carn, sí o no? El que em molesta dels debats públics avui dia és que tot és blanc o negre. El ministre de Consum, Alberto Garzón, va destapar la caixa dels trons amb la polèmica sobre el consum de carn en recomanar a la ciutadania reduir-ne la ingesta perquè perjudica la salut i el medi ambient, i immediatament després el president del govern, Pedro Sánchez, desautoritzant el seu ministre, va revelar que no es pot resistir a una mitjana de vedella. Estaria bé saber-ne l’opinió dels productors berguedans. No seria més pertinent parlar de la qualitat dels aliments i com dur una dieta sense privacions però conscient? A Nova York, molts dels pijos de l’Upper East Side mantenen una silueta fantàstica i una bona salut mentre que a Harlem, barri amb una renda molt més baixa, és més fàcil veure-hi obesos que segueixen una dieta poc sana, i és que moltes famílies es veuen forçades a comprar carn barata elaborada en processos industrials en què els beneficis de la venda massiva pesen més que el colesterol dels clients. Com diu l’estadista berguedà i professor de la FUB Albert Espelt, la salut depèn del codi postal, del lloc on viu l’individu i la seva realitat social. D’altra banda, l’escriptor i periodista argentí Martín Caparrós, un mestre de la paraula escrita, analitza l’origen i les conseqüències de la fam al món en el llibre titulat El hambre, un reportatge mastodòntic que descriu detalladament l’estat de la qüestió, i crida l’atenció l’apartat que tracta el consum de carn. Hi afirma que en molts països la carn és un plat al qual s’aspira. Una qüestió d’estatus. També que tradicionalment les vaques s’alimentaven de pastures que els homes no mengem, i a finals del segle XIX això va canviar, sobretot als Estats Units, quan se les va començar a alimentar amb blat de moro i blat, i van aconseguir així una carn més gustosa i greixosa. A la segona meitat del segle XX, les multinacionals es van encarregar de distribuir aquesta carn arreu i posar-la a l’abast de moltes butxaques. Actualment el 80% de les zones cultivables del món serveixen per satisfer la demanda de la ramaderia. La conseqüència ecològica és evident, i potser cal reduir-ne el consum, però qui vol renunciar a una bona botifarra o deixar de cuinar carn als fills perquè creixin forts? L’alimentació també és una qüestió cultural i potser les coses estan canviant amb l’augment del veganisme.