Veurem si el Tribunal de Comptes considera vàlids o rebutja els avals que el Govern ha presentat a través de l’ICF (Institut Català de Finances) perquè no s’embarguin els béns per un import de 5,4 milions a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat. El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha portat a terme una tasca legal difícil perquè l’ICF cobreixi la fiança dels 29 que s’hi han acollit; la resta avala amb els seus estalvis i habitatges. El Govern arrisca i el seu conseller actua amb valentia i celeritat. «És una qüestió de deure moral i de justícia», defensa Giró. «L’ICF té plena legitimitat per avalar», afegeix. Els membres independents de l’ICF han presentat la seva dimissió. Tenien el seu mandat caducat, sí, però sembla més cert que la por de la ruïna personal i familiar provocada pels estaments de l’Estat habita entre els funcionaris i càrrecs electes de Catalunya.
Pagaran per això no és una expressió metafòrica, ni únicament política. Ja no es tracta de la presó o la inhabilitació. S’assembla més a una venjança tribal: la ruïna econòmica afecta els encausats i els seus fills ¿Pagaran per actuar com? En aquest cas, per seguir la política exterior que emanava dels programes electorals amb els quals els polítics van arribar al Govern i al Parlament legalment. Parlem de conferències i viatges. Aquest és el taló d’Aquil·les de l’independentisme: la ruïna econòmica familiar. Hem fet passos avançats, passant d’aquella «decapitació política» sorayana a apoderar-se dels diners dels comptes o dels pisos familiars.
Cada dia té el seu mal, diu el refrany. L’últim el protagonitza el TSJC. Cita l’expresident del Parlament Roger Torrent, actual conseller d’Empresa i Treball, i altres membres de la mesa com a imputats per presumpta desobediència al TC, per admetre la tramitació de dues resolucions el 2019 en les quals es reivindicava el dret d’autodeterminació i es reprovava el rei Felip VI. Això passa el mateix dia que apareix un nou compte a Suïssa vinculat al rei emèrit fugit, presumpte lladre, Joan Carles I.
Opinin vostès.
