Jaume Orriols Bernet va néixer a Manresa el 13 de novembre de 1956, on va morir el passat 23 de juliol. L’endemà després del funeral a l’oratori Mèmora va ser incinerat. Llicenciat en Medicina per la UAB el 1979, es va especialitzar en Hematologia-Hemoteràpia a l’Hospital General de la Vall d’Hebró, el 1983 i el 1984 ja treballava al Centre Hospitalari, on va posar en marxa la seva especialitat. La Fundació Hospital General de Manresa neix el 1988, però fins el 4 de desembre de 2002 no es va constituir oficialment Althaia, amb la fusió de les fundacions Centre Hospitalari i Cardiològic amb la de l’Hospital General de Manresa. Dins la Fundació Althaia va mantenir el càrrec de cap de servei fins la jubilació el 2018. A més d’una brillant trajectòria professional va ser un metge amb una clara vocació pedagògica, que va participar en congressos i simpòsiums, va fer diverses xerrades a Àrees Bàsiques de Salut, a escoles com la Joviat per Auxiliars d’Infermeria durant tres anys i dins la Fundació Althaia, on era cap clínic d’Hematologia-Hemoteràpia.

La metgessa Clotilde Morales, membre del grup de whatsapp COU 72-73, afirma: “El Jaume ha estat un bon metge, els pacients encantats amb ell, els ho explicava tot en detall. Això és molt important, era un valor afegit que tenia. Soc especialista en Medicina Interna, ell com especialista en Hematologia m’havia ajudat a resoldre problemes i sempre estava predisposat a ajudar”. Ho corroboro de quan va tractar el meu avi patern de seriosos problemes a la sang fins que va morir als 91 anys. Li va explicar la malaltia que patia i els tractaments que considerava més adients per combatre-la. L’avi n’estava orgullós, perquè li va dispensar un tracte excel·lent. Segons la metgessa Anna Vidal, “va tenir un paper molt rellevant en els inicis de la SIDA (oficialment VIH al començament dels anys 90). Ens va ajudar a totes i va acompanyar molt bé al jovent malalt i a les seves famílies”. Entre d’altres, també el científic Xavier Obradors el recorda amb afecte com a company de pupitre.

Al Jaume, el recordo com a company d’institut: al rebedor de casa tinc una fotografia de la mesquita de Còrdova, amb ell i el seu amic inseparable, Maurici Morera, quan vam realitzar el viatge de fi de curs del Batxillerat Superior a Andalusia. Des de fa uns anys hem estat veïns d’escala. La doctora Morales deia “confio que hagi tingut una mort sense patiment”. Malauradament, els darrers anys no va tenir una vida fàcil. Ja jubilat, va haver de conviure amb seriosos problemes conjugals amb la seva dona Teresa Clop, que va morir als 55 anys oficialment per intoxicació etílica. Amb l’ajut del Col·legi de Metges van posar fil a l’agulla per resoldre el problema. Tot i que em va deixar molt clar que “per iniciativa pròpia em vaig posar en mans d’especialistes per tal de tractar el problema d’alcoholisme”. Després d’uns mesos va superar la malaltia i se’n sentia molt orgullós, ja que l’havia fet patir molt. Poc després m’explicava que havia tingut la mala sort d’agafar un càncer incurable, que a més a més li va produir metàstasi. Sempre va mantenir la dignitat i poc abans del fatídic desenllaç encara ens vam saludar amicalment sota l’edifici de casa. Descansa en pau.