Dels Nans Vells mossèn Armengou diu que el polític Ferran Moragues i Ubach, nat a Berga el 1808, el primer berguedà que fou elegit diputat a Madrid pel districte de Berga, els va regalar l’any 1853. Ferran Moragas, que era notari, de ben segur que, a més d’una estima a la seva terra, amb l’obsequi d’aquest nans volia influir o agrair d’alguna forma directament per ser elegit com a diputat. A mitjan segle XIX eren moltes les localitats dels Països Catalans que incorporaren nans al seu seguici festiu. Els Nans Vells són quatre, són idèntics, porten el barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, com era el costum de l’època. Per a Joan Amades, els Nans Vells «van vestits amb gramalles i amb capells de tres becs, fan un ballet no gaire gentil, acompanyant-se amb castanyoles de boix». Aquest no és pas un instrument –la castanyola– aliè al folklore tradicional nostre, a Eivissa és usada, encara avui, en balls populars com Sa curta i Sa Llarga o/i també a les illes de Mallorca i Menorca, on l’anomenen castanyetes. Armengou explica que «els ballets dels Nans Vells i Gegants tenen una forma musical idèntica i podrien ésser, sense cap mena de problema, intercanviables, són unes melodies simples i populars, remarca totes aquestes melodies degueren servir antigament per las Gegants, i en ésser introduïts els Nans Vells, algunes d’elles foren destinades al ball dels nous personatges».
El net Francesc Moragues i Barret (Barcelona, 1868-1935) va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi de Catalunya i Balears. És molt interessant llegir el treball de Climent Vilella i Capallera publicat arran de ser el centenari de l’oficina de La Caixa a Berga. El dia 3 de juliol del 1916, la Caixa va llogar el primer pis del número 15 de la plaça de Sant Joan de Berga, propietat de Jaume Felipó i Badia, per obrir-hi la sucursal de Berga, cal recordar que l’any 1916 es va fer la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt. Era l’oficina número 15. El primer delegat fou Josep Felipó Casals. Anys més tard La Caixa es traslladaria a la plaça de les Fonts, al pis de sobre va obrir la primera, i durant molts anys única, biblioteca de Berga. Si ho veiés el seu fundador, Francesc Moragues, potser s’esgarrifaria de veure com no queda quasi cap biblioteca, han tancat clíniques com la de Santa Madrona de Barcelona i cada cop funciona més com un competitiu banc d’estil nord-americà. Enyoro el tracte presencial i la bonhomia dels seus empleats, les antigues biblioteques i molta de la seva centenària obra social.... però això és el que ara tenim. Sort que a Berga quan ballen els Nans Vells podem recordar un vell i antic patrici, un Moragues que, en mostra d’estima i d’agraïment, va regalar a la ciutat de Berga un nans que ja fa més de 160 anys encara ballen, si no hi ha pandèmia.
