Aquest estiu he visitat diversos punts dels Pirineus, com faig habitualment quan busco desconnectar de la ciutat. El que m’ha sorprès des de l’inici de la pandèmia és l’amor sobtat de molta més gent per les zones rurals. Tanmateix, no totes les zones són freqüentades per igual. Als municipis més coneguts, trobar una taula per fer un cafè a la fresca durant el cap de setmana és una odissea. La muntanya s’ha convertit irònicament en un nou punt d’aglomeracions de gent que busca defugir d’aquestes. El que n’acaba generant de noves. Per tant, és una espiral inacabable. Als punts menys turístics i igual d’encantadors, no hi arriba tanta gent. Les zones més recomanades a pàgines web o xarxes socials com els «10 llocs amb més encant del Pirineu» acumulen turistes; la resta, van fent.
Fem una espècie de turisme viral que segueix una única norma: si no apareix a Internet, no existeix. Però més enllà de les xarxes, hi ha uns paratges bellíssims i menys massificats que val la pena descobrir. La situació es complica quan el visitant, sigui al punt que sigui, descobreix els espais naturals i es converteix en el que jo denomino «embrutador nat». Parlo d’aquelles persones que no aboquen la brossa als llocs pertinents i acaben deixant-la a terra.
Recordo una conversa amb un guarda rural en una zona de bany de cobertura d’aquest diari sobre el tema. «Mai he entès aquelles persones que, quan marxen d’excursió, pensen que la millor opció és deixar les deixalles sense recollir en comptes d’abocar-les als espais habilitats. A casa seva també ho fan?», em deia. Jo també m’ho pregunto.
Els embrutadors nats no solament deixen brossa, sinó que també deixen empremta a l’entorn on van. Només cal recordar l’estampa que aquest diari va publicar fa menys d’una setmana: tres autocars van portar 150 persones a la zona de bany de Vilasaló, a la Llosa del Cavall. Aquests turistes van formar un campament provisional i es van agrupar a un espai de 900 m2 quadrats. I amb para-sols inclosos. Entenc la intenció, però a la muntanya no són benvistos comportaments considerats normals a una platja on hi ha zones per estendre la tovallola.
Parlant amb diversos alcaldes de les comarques de muntanya, m’han traslladat en més d’una ocasió els problemes que comporten per al medi ambient les massificacions a les zones de bany. I sí, el coronavirus ens ha fet valorar el que tenim al territori, però hem de fer-ho bé. Els entorns naturals, la fauna i la flora no han de ser responsables de les nostres ganes de descobrir món.
