Tant Isaïes com sant Marc ens fan la mateixa introducció a la fe. Isaïes: «Digueu als qui defalleixen: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig»!
I sant Marc en el seu evangeli ens parla dels miracles de Jesús en aquest cas del sord. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament!
La tragèdia del sordmut és que viu incomunicat. No pot escoltar la gent que l’envolta, però tampoc pot comunicar a ningú el que sent. Viu tancat en el seu interior. Jesús s’esforça a curar-lo, però necessita la seva col·laboració. Per això li digué: «Obre’t».! !
En els relats de les lectures d’avui podem veure l’actuació de Déu en les ànimes humanes: per arribar a la fe és necessari que Déu ens obri els nostres cors a fi de poder escoltar la seva paraula, però també cal la nostra col·laboració. Quan tens a Déu ben situat en el teu cor, tindràs pau i valentia sempre, fins i tot en les tempestes!
Nosaltres com a cristians ens podem fer moltes preguntes: vivim tancats en el nostre petit món? Som sords a les demandes dels nostres germans? No necessitem escoltar aquesta crida de Jesús?!
La cançó Tu granito de arena d’Ele aprofundeix en algunes d’aquestes preguntes. «Diuen que la vida mai s’atura! / Sempre va per endavant! / Però a vegades, si parem, descobrim allò que és important! / Els diners és el que mana, aquesta frase és coneguda! / Però el més important és seguir aquí amb vida...! / On uns altres veuen deserts» … altres troben altres maneres de viure la fe!
Vaig tenir l’oportunitat de parlar de forma inesperada amb uns pares i em van comentar: que el seu fill i filla adolescents han estat valents i han dedicat les seves vacances a ajudar altres com a voluntaris, participant en ONG, en estades en països subdesenvolupats. I podem dir que són ells els que troben la paraula de Déu a tot arreu on van, i descobreixen la pau en qualsevol lloc on es trobin!
Aquests joves ens animen, a tots els cristians, a veure les seves accions i la seva fe. Podem dir que l’energia més meravellosa i especial que hi ha al món és la Fe, que es compon de pur Amor i Esperança!
Amor a l’altre, «al empobrecido» (com diu sor Lucía Caram) per les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials, que no implica ser pobres d’esperit. És en aquests llocs on descobreixes que es necessiten veritablement poques coses per poder somriure i ser feliç. Les coses, els diners, no ens donen la felicitat, fins i tot poden ser un obstacle. Sé per gent que han viscut aquestes experiències, que aprens a valorar molt més tenir un llit net, una dutxa o qualsevol altra cosa habitual en els països anomenats rics. Valorar el que tens i al mateix temps mantenir un estil de vida sobri i alegre!
Esperança que els nostres joves amb el seu granet de sorra poden fer canviar, o si més no millorar, les injustícies d’aquests països. I que ells tinguin com a herència el missatge que l’amor és més poderós i important que tot el que és material!
