En el món de l’educació a Catalunya es va produir un gran debat en el moment en què es va decidir que es canviava l’EGB i el BUP per reduir la primària de 8 a 6 cursos i començar la secundària quan els nois i noies tenen entre 11 i 12 anys. La decisió va ser ferma i no s’ha variat. Però hi ha una via iniciada per canviar sense canviar la llei: l’institut escola. És la fórmula que la Generalitat ha trobat perquè els alumnes de poblacions relativament petites s’estalviïn el desplaçament en etapes preadolescents a poblacions veïnes. Des de l’aplicació de l’ESO hi ha hagut sobre la taula el debat de si els infants de 12 anys són prou madurs per fer el canvi que suposa el pas de la primària a la secundària. El transport, el trasllat, ha estat una via per mantenir els estudiants de les poblacions més petites en centres més propers als seus domicilis. La tendència del Govern és anar incrementant els llocs on hi hagi aquesta continuïtat de la primària a la secundària, en l’etapa obligatòria. Es fa en municipis petits per qüestions de transport. Però és una tendència creixent.
