Conflicte generacional

El jovent ha passat a ser el grup de població amb més pobres. Una de cada tres persones entre 20 i 29 anys està en risc de pobresa per culpa d’un mercat de treball que els és hostil i que els condemna a treballs temporals i a salaris molt baixos. Aquesta precarietat laboral, juntament amb els alts preus de l’habitatge, fa que dos de cada tres joves visquin amb els seus pares, sense poder emancipar-se, veient frustrades les seves expectatives de governar plenament la seva vida.

Les reformes laborals que pretenien «flexibilitzar» el mercat laboral, i en especial la de 2012, que va facilitar els acomiadaments i va coartar la capacitat de negociació dels treballadors, foren la causa de la precarització laboral. I els joves, últims en incorporar-se al món laboral, n’han estat els més perjudicats, ja que estan condemnats a uns salaris i a unes condicions de treball de misèria i, en cas de crisi, són els primers a perdre el lloc de treball.

Des del neoliberalisme, que va aprovar aquesta nefasta reforma laboral i que el 2013 pretenia retallar les jubilacions, es segueix augurant la fallida del sistema públic de pensions. Però el jovent ha de saber que, en formar part de l’Estat, mai pot entrar en fallida i que, en l’acord signat el juliol entre el govern i els agents socials, hi consta expressament que es garantirà l’equilibri dels comptes, contribuint-hi amb transferències quan sigui necessari.

No diuen la veritat aquestes veus quan consideren massa elevades les jubilacions actuals, i proposen retallar-les, ni quan amenacen els joves que recaurà sobre les seves espatlles el pagament de les pensions dels nascuts durant el baby boom (entre 1957 i 1977) perquè, en realitat, es pagaran amb les cotitzacions de totes les persones actives i, quan calgui, es finançaran mitjançant els pressupostos de l’Estat.

Amb aquestes falsedats culpabilitzen les persones grans de la situació precària de les noves generacions, amb el perill de provocar un conflicte entre un jovent empobrit i uns jubilats, que titllen de «privilegiats».

La generació que ara està jubilada, però, no ha estat mai privilegiada: patiren el franquisme i molts la migració, començaren a treballar a catorze anys i van cobrar salaris baixos, que havien de complementar amb hores extres. Posteriorment suportaren la crisi dels setanta, patint alts nivells d’atur, i ara cobren una pensió mitjana que l’agost d’enguany era de 1192,26 euros bruts.

Pertànyer a diferents generacions no pot ser motiu d’enfrontament sinó, tot el contrari, de lluita conjunta per conquerir objectius comuns, com la defensa del sistema públic de pensions, la derogació de la reforma laboral, l’increment del salari mínim i la reducció de l’edat de jubilació, reivindicacions del moviment de jubilats i pensionistes que tenen com a objectiu millorar les condicions de les següents generacions: des dels boomers, passant pels mil·lennistes (1981-1993) i la generació Z (1994-2010), fins a la generació Alfa (nascuts a partir de 2010).