Educar és difícil, educar a un nen jugant és fàcil. Una frase meva diu: un nen que l’han fet jugar molt de petit, sense ell adonar-se s’educa per un dia quan sigui pare.
No pretenc amb tota aquesta història meva, que penseu que ho faig simplement per lluir-me del que he fet, però sí que puc dir que ha estat molt positiu i bo per a molts que han passat per les meves mans. «Tant de bo se’n prengués exemple». Aquesta frase que faig servir sovint, crec jo, i quasi ho asseguraria, que el sistema funciona. Sempre remarco, que respectar-los sobretot, és el que més queda gravat en un menut. (Inculquem i busquem la manera de fer que juguin molt quan és el moment).
Tot el que explico (En escriure per escriure) ho he posat en practica i moltes d’elles per la meva pròpia voluntat i desinteressadament, sempre quan m’ha semblat oportú i sense cap compromís. Algunes de les explicacions que faig constatar referent a l’educació, la majoria d’elles han estat copiades de retalls de diaris i revistes.
Sóc lector dels diaris habituals de cada dia i estic molt interessat pel tema d’educació, com són les entrevistes d’educadors que ajuden a fer un món millor.
Segueixo amb interès les explicacions de Retalls d’educació i Cuida’t. Ho trobo interessant, llàstima que no se’n pren consciència d’aquests consells. Ara que jo vull dir la meva en aquesta qüestió.
Jo fa temps que tracto amb la quitxalla amb jocs al carrer i comprenc que aprofitant el fet de jugar amb ells, es pot educar amb molta facilitat. Em pregunto moltes vegades. ¿Com és que m’ho passo bé fent el que faig?
Tot em va venir d’estar amb els meus fills hores i hores i més tard, d’estar amb els meus nets. Sempre més, he tingut dins meu un sentit que m’inclina a fer contents als altres i així em sento útil i bé.
Si tractes a un infant amb coses del seu moment com és el fet de jugar, són molt agraïts i a la llarga et considera com un amic en qui confiar. És clar que compartir el jugar amb altres nens de les seves edats, ha fet que tots junts en gaudissin moltes estones.
No és per sentir-se feliç quan després de dies, i tal vegada anys, et troben i et miren amb una expressió que comprens el perquè del seu somriure? Em saluden dient-me: «Hola Mateu». Aleshores és quan jo m’interesso per saber de què em coneix.
Són pares o mares que havien jugat amb mi, i que els seus fills actuals, els hi fan recordar tal com havien fet ells, les escoles d’estiu els jocs i les excursions en la seva infància, anant avui aquí i un altre dia allà. Us fareu creus com de la seva manera, manifesten el que senten per la persona que els tracta bé.
Els nens que juguen amb jocs de tota classe, com solen ser els més tradicionals i populars indicats per jugar al carrer que els obliga a moure’s, són bons pel desenvolupament del propi cos. I els constructius i creatius d’avui dia, adequats per la seva edat, fa que siguin persones amb un valor que no té el que no juga mai. Són jocs que ajude i desarrollen la intel·ligència del menut.
