Agradi o no, som dins de la societat líquida anunciada amb encert per Bauman. Veig tota l’actualitat encaixada en aquest concepte. Les variacions són constants i vertiginoses, sense aturador ni pausa. També en els elements quotidians. Els referits a la mobilitat urbana, igual que els de projectes estructurals de país, sigui ampliar un camp d’aviació o fer unes olimpíades.
Aquests fluxos alguns els volen presentar com a controlables per part d’assemblees de ciutadans. No és recent, però és una moda expansiva fer consultes sobre un pressupost municipal, la instal·lació d’una incineradora a Cercs o els usos d’un poliesportiu. Queda modern, democràtic i sobretot distreu les plataformes opositores. Els que tenen el govern d’on sigui s’hi mostren disposats de cara a la galeria, però en ocasions ho accepten amb desgana o fent trampes. La trampa és convocar-les sense deixar clar si seran vinculants o no. Si no ho són, en resulta només una enquesta informativa. Si pel contrari determinen la decisió sobre una acció, poden generar urticària dissimulada en els executors. Ja se sap que a vegades la gent vota el contrari del que s’espera o per tocar els nassos.
Passant de la teoria a la pràctica, Berga i Manresa es troben procés de transformació urbana. El nervi principal de la primera, la Ronda Moreta, estarà uns mesos tallada per obres. En resultarà una via, la carretera històrica en temps previs a autovies i variants, d’un sol sentit amb tota mena de normes per expulsar-ne els vehicles. Em sembla bé. Tindrem una vorera enorme i senyals per als carrils de ciclistes i per als temeraris o poc hàbils conductors de patinets elèctrics, la plaga d’aquest decenni. Temps queda i jubilats té Berga per anar seguint l’evolució d’uns treballs que canviaran molt la forma de moure’s per allà. Sorprèn que un govern d’esquerres i tan assembleari no hagi fet cap sondatge ciutadà per saber-ne les preferències.
Carretera avall, el centre de la capital del Bages està a punt d’encarar una modificació rellevant del seu carrer comercial per excel·lència: el Guimerà. Els vehicles particulars, les víctimes propícies desapareixeran i queda per decidir si es permetrà passar als busos. L’alcalde ho deixa a criteri del poble. Va anunciar l’enquesta de rigor sense deixar clar si era vinculant o no. Feta la pressió civil i mediàtica de rigor, ho serà. I el poble serà sobirà. O no.
Queda a criteri de cadascú valorar si aquesta mena de canvis els ha de decidir un grup ciutadà, els polítics en un ple o bé uns tècnics valorant només aspectes pràctics sense tenir en compte la política o l’ànim del que vota. Són canvis irreversibles com quan el manresà carrer del Born va ser només per a vianants. Sí, joves, no fa tant, ni passaven.
Sobre qüestions referendàries, la consellera Vilagrà no s’explica o no l’entenen quan parla a la Seu sobre els Jocs. Vol el vot de la gent però potser no vinculant. O tot el contrari. O depèn. Podria ser un segon cas aeroport. A favor i en contra al mateix temps. I els del «no» a tot contents.
