El cotxe nou de l’alcalde

Tot seguit em fa una sucosa crònica del nou vehicle que ha comprat l’Ajuntament per als desplaçaments oficials, aixecant la crítica ferotge de l’oposició i despertant l’atenció mediàtica, perquè es veu que el nou cotxe fantàstic no ha estat presentat en societat com cal, no s’ha fet cap roda de premsa, ni la pubilla ni l’hereu li han estampat una ampolla de cava per batejar-lo. No l’hi veig, però per la moguda que ha generat començo a imaginar el nostre batlle amagat darrera els vidres tintats d’una espectacular limusina negra de la qual baixa un xofer uniformat sortint de la portada del Men’s Health, es treu la gorra amb una mà i obre la porta amb l’altra, mentre apareix l’il·lustre ocupant esforçant-se per fer un somriure, i aixecant-se com pot del distingit seient de cuir que l’acull per anar als actes oficials. De sobte, el meu amic deixa anar que la nova adquisició es tracta d’un Seat Leon, híbrid endollable, i la meva imatge de l’alcalde del Cor de Catalunya, envoltat de glamur, s’esberla em mil bocins.

És clar que l’oposició sensible als afers realment importants de la ciutat, i el cotxe on posa el cul el nostre màxim representant ho és, ha posat el crit al cel. Si ha triat un vehicle respectuós amb el medi ambient, poc ostentós i que podria tenir l’Ajuntament de qualsevol poble esquifit de la comarca, almenys calia inaugurar-lo com correspon a la categoria de Manresa i amb la presència, com a mínim, de la Ministra de Transports i el president de la Seat. A veure si aprenem a fer les coses, mostrem una mica més de respecte a les alternatives que proposa l’oposició, que per alguna cosa governen l’Estat; i quan comprem la propera bicicleta pels serveis de missatgeria, tenim la decència de fer-ne la posada de llarg a l’etapa reina de «la Vuelta a España», amb la infanta aquesta que va a les curses de braus amb mantellina fent de padrina.

Decebut, jo que em pensava tenir la història que deixaria els papers de Pandora com el butlletí de l’associació de veïns, prenem un cafè a la terrassa de Las Vegas mentre contemplo la ciutat, respiro tranquil i veig que tot és a lloc, que Manresa continua sent Manresa i avança, ara híbridament, obrint debats i polemitzant pels temes que realment importen. De fet, com que aviat tocarà renovar el cotxe, quan vegi l’alcalde li demanaré com li va el seu... potser em dirà que es tracta d’un tema confidencial, en tot cas ho faré discretament i prometo no publicar la resposta.