Si et toca renovar el DNI, tremola

Què et fa més respecte, quan et diuen que t’han d’arrencar un queixal o quan veus que et toca renovar el DNI? Segurament, si sumes les imatges que va deixar l’1-O, la genial sèrie Antidisturbios (un dels imprescindibles de Movistar+) i l’estètica franquista que desprèn l’exterior de la comissaria de la Policia Nacional de Manresa, et decantaràs per l’opció que contempla l’anestèsia. L’atenció als taulells de la Plaça d’Espanya sol ser correcta i servicial (com hauria de ser a tota administració pública), però abans t’has hagut d’empassar un, «en español, que no te entiendo», un control a la porta intimidatori i, el pitjor de tot, una pàgina web per reservar cita que hauria d’incorporar un servei d’atenció psicològica per si hi quedes atrapat.

Tres mesos. Aquest és el temps que vaig tardar a poder concertar una visita l’última vegada que em vaig haver de renovar el document d’identitat. De maig a juliol. Calendaris sense hores lliures, formularis llargs i un sistema que et reenvia al principi quan li rota. El dia de la marmota, versió 3.0. Indigne del segle XXI, de la Internet de les coses i del món idíl·lic que empreses i administracions ens volen fer creure que vivim amb un smartphone a les mans.

Tenim telèfons intel·ligents, sí, però darrere de les webs i aplicacions de les administracions sembla que hi hagi ments o perverses o sense criteri. Processos complexos i tediosos (qualsevol que hagi de fer tràmits amb Hisenda ho sap), plataformes obsoletes (l’exemple del DNI), desconnectades les unes de les altres, amb argots del plistocè i gens preparades per a totes les edats. I és aquí on rau el principal problema. Ho hem vist aquesta setmana mateix, amb cues d’avis als CAP perquè els imprimissin un certificat covid que per si sols no se sabien descarregar del mòbil.

S’està creant una terrible bretxa digital que deixa al marge nombrosos col·lectius. Els bancs en són un altre exemple. Una cosa és fer servir WhatsApp i enviar mems de gats a tort i a dret (que ja té mèrit a certa edat), però una altra és gestionar-te els quartos tu mateix. I ho arrodoneixes tot plegant posant-li bizum al botó de transferència de tota la vida.

Des de l’any passat, Espanya disposa d’una Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. En tot aquest procés, caldria començar per la base i aconseguir que, darrere de tot plegat, el que hi hagi sigui una intel·ligència, no artificial, sinó capaç de posar el ciutadà al centre de totes les decisions i que faciliti la vida, no al revés.