Pablo Casado, líder del PP i frisós aspirant a governar Espanya, menteix i atempta contra la constitució espanyola. L’haurien d’expulsar de l’Església Constitucionalista Intransigent que tant estima.
Va dir Pablo Casado en un acte públic: «Per què a Catalunya un metge ha de tenir el requisit de parlar català i per què, no obstant, un metge català pot exercir perfectament a Lleó?». Va dir-ho en aquesta població i va ser molt aplaudit.
Casado menteix. A banda que un metge català ho té difícil a Lleó si no sap castellà, un de lleonès pot exercir perfectament a Catalunya sense parlar la nostra llengua. Tant a la medicina pública com a la privada i a la concertada. Això ho sap la majoria de la gent que ha anat els darrers anys a un ambulatori o a un servei d’urgències, on són legió els doctors que t’atenen en la llengua de García Márquez.
Admeto que alguns (no tots, certament) s’esforcen a entendre’t si t’expliques en català, però al cap d’una estona de bilingüisme és habitual el canvi d’idioma per la banda del pacient, lògicament interessat que el facultatiu comprengui tots els detalls dels seus mals. La salut sempre és el primer.
Anem a la part constitucional. L’article 3 diu que, a banda del castellà, «les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts» i que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». Primera part: «D’acord amb els seus estatuts»; el de Catalunya proclama el dret de tothom d’expressar-se en català quan va al metge (article 6). Segona part: poc «respecte i protecció» mostra Pablo Casado amb la «riquesa» de la «modalitat lingüística» catalana. Heus aquí, per tant, dos flagrants incompliments que l’haurien de desqualificar com a líder constitucionalista.
Iván Redondo profetitza una reforma de la Constitució abans del 2030. Si va en la línia dels somnis de Pablo Casado, ja cal que ens calcem i que ens posem el casc dels bombardejos.
